Llibre obert

No tinc cap dubte que els llibres que s’han presentat aquests dies sobre el procés seran un èxit de vendes per Nadal i Reis. Diuen que se n’han escrit centenars durant els darrers anys, cosa que confirma l’interès extraordinari que continua despertant el tema. El suflé, definitivament, no baixa.

La feina que tindrem ara serà fer-ne la tria. L’oferta de títols és àmplia i atractiva, des de la reconstrucció periodística que pretén descobrir “tota la veritat” dels fets, especialment els moments més dramàtics –com ara els dies previs a la declaració unilateral d’independència–, fins a l’anàlisi crítica (o, més ben dit, autocrítica) passant per testimonis vivencials de polítics, presos, advocats del judici...

Les motivacions per escriure també són diverses: des d’ordenar idees o “fixar records que comencen a esvair-se”, tal com explicava l’advocat Melero a la Mònica Terribas, fins a reflexionar, alliberar emocions o, fins i tot, a justificar-se davant de la història. En tot cas, queden com a testimonis valuosíssims per al futur, però no es poden agafar com el relat definitiu del procés. En són només una part perquè la mirada és subjectiva –per sort o per desgràcia, el que s’acaba imposant és la implacable lògica dels fets – i perquè el guió continua obert. Contra el que sostenen els negacionistes, el procés encara s’està escrivint i tindrà més llibres. I també moltes lectures.