Pobresa dins la UE

No puc evitar contrastar el consum exagerat del Black Friday i el que hi haurà per Nadal i Reis amb les necessitats extremes dels milers de refugiats ubicats de qualsevol manera a Grècia, Turquia, Jordània, etc. Mentre els uns busquen les millors ofertes per gastar diners en coses, a vegades capritxoses, i amb regals per a la família, els altres han de fer cues per una sopa calenta, obtenir alguna roba d’abric per no passar fred i poder dormir en un matalàs i no a terra. És veritat que hi ha iniciatives per pal·liar la pobresa més propera, com ara el recapte d’aliments, les diferents maratons de solidaritat que es fan arreu i també les almoines i aportacions monetàries a les ONG, que la gent del carrer fa altruistament. Però molt poc d’això arriba als refugiats. Els estats, i en particular la UE, haurien de treballar molt més en aquest tema. Un altre contrast és veure tants funcionaris del Parlament, del Consell i de la Comissió de la UE amb els seus sous milionaris, edificis xulos on treballen, cotxes a dojo, etc. sense prendre decisions reals que ajudin els refugiats, inclús els ubicats dins la mateixa UE. Què hem de fer amb aquesta gent? I amb la pobresa extrema de molts ciutadans també de la mateixa UE? Passar d’ells, oblidar-nos-en?