Estranyes parelles

Es diu que la família te la trobes i que els amics els tries. Caldria matisar la frase perquè això que sembla immutable no ho acaba de ser del tot. Es construeix la família quasi sempre volgudament, però es fa sense coneixement dels efectes que té aquesta decisió per a les nostres vides i per a les vides que vinguin més endavant. En política succeeix quelcom semblant i la prova la tenim aquests dies de converses per formar govern. Famílies polítiques, interessos de partit, ideologies paral·leles, jocs de simulació i un escape room entre el PSOE i ERC, ens mantenen a tots molt distrets. Sabem com està començant i el que es vol, però no les conseqüències.

Mentre em prenc un cafè i reflexiono sobre com seguir aquest article, escolto un comentari polític en una emissora de molta audiència a Catalunya comparant els pactes per formar govern con si fos “llençar-se a la piscina sense piscina”. No acabo d’entendre la construcció ni la idoneïtat d’aquesta paràbola argumental. No gaire més tard, a la televisió, ensenyen com els diputats voten la mesa del Congrés. Escolto que una diputada que ha caigut i que el diputat Echenique no poden pujar a votar. Han de votar des de baix perquè el Congrés no està adaptat. Quedo incrèdul escoltant aquesta notícia que afecta el màxim òrgan de la participació dels ciutadans, en ple segle XXI. No és accessible l’àgora que va aprovar la llei d’accessibilitat. És un autèntic contrasentit que això pugui passar en un espai oficial i un desinterès que diu poc per la igualtat de tots els diputats i diputades. Tot plegat ens mostra el nivell de país que tenim i el grau de compromís amb les necessitats dels ciutadans.

Determinades parelles polítiques són igual d’estranyes com aquelles de en diuen de conveniència. De la necessitat se’n fa virtut o quan hi ha gana, tot és bo. Aquí, a l’Ajuntament de Girona, tenim l’estranya parella JxCat i ERC, el primer al govern en minoria i el segon a l’oposició. Semblaria que formen coalició de govern per l’actitud que tenen davant l’aprovació dels pressupostos. El partit republicà podria ser que hi donés suport malgrat els incompliments dels acords presos per a l’aprovació dels comptes anteriors. L’equip de govern en minoria ha incomplert acords previs i de gran importància per a la ciutat: el parc de la Devesa, el de les Pedreres, a més de temes clau per als gironins com són la seguretat, la neteja, els serveis viaris i la pobresa. Els projectes més emblemàtics que porten anys sobre la taula ara dormen el son dels justos en un dels calaixos de l’alcaldia. Tampoc es veuen grans reaccions dels partits de l’oposició. O és que es reprodueix, a menor escala, allò que succeeix al Parlament o al Congrés? S’han de denunciar la lentitud en les resolucions administratives, la ineficiència d’alguns serveis i la mediocritat de bona part dels polítics, que sort en tenen dels seus tècnics. Mentre acabo aquestes ratlles, un ciutadà s’encara a uns conductors de furgoneta per la càrrega i descàrrega en un espai restringit només als usuaris dels guals. No pot sortir amb el cotxe perquè li ocupen la via de sortida. I passa, a diari, per la poca agilitat en la resolució dels problemes reals i per l’emmascarament de l’acció de govern amb polítiques d’aparador.