A la consulta de Barcelona guanya la C, de «crisi política»
Vuit de cada deu barcelonins que han votat s'han definit contra la reforma de l'avinguda Diagonal de Barcelona. És a dir, van votar per la polèmica opció C. Ni rambla, ni bulevard. La ciutadania ha enviat un missatge clar a l'alcalde, Jordi Hereu. No es pot governar sense rumb. En un temps de crisi importantíssima com la que vivim, els ciutadans volen lideratges forts, projectes clars i eficiència màxima. Convertir una consulta ciutadana per un projecte urbanístic, per més important que sigui, en tot un plebiscit ha estat un gravíssim error polític que, com ja vam editorialitzar, havia de passar una factura molt cara al govern socialista de Barcelona. I tal dit, tal fet. Hereu ha hagut de fer cessar el primer tinent d'alcalde, número dos del consistori i mà dreta seva, Carles Martí. I és obvi que aquesta decisió és un dic de contenció per evitar la caiguda de l'alcalde mateix. Hereu ha estat ràpid en l'assumpció de responsabilitats i assegura que ha entès el missatge de la ciutadania, i reconeix els errors comesos i l'allunyament dels governants d'aquest ajuntament respecte de la gent. Té tota la raó. Però de tot això, l'alcalde i el seu equip se n'haurien d'haver adonat fa molt temps, i s'haurien estalviat el joc dels disbarats que ha acabat sent aquesta consulta. Perquè, al marge dels greus errors d'organització i d'haver-se gastat uns tres milions d'euros de diners públics per a no res, el resultat final ha sumit la ciutat en una crisi política sense precedents quan convenia menys, amb l'alcalde i el govern a la corda fluixa. Han deslegitimat la democràcia participativa. I han curtcircuitat la possibilitat de tirar endavant projectes importants, com ara la connexió del tramvia, que ara seran molt difícils de materialitzar. Tota una greu irresponsabilitat.
