Parlant de records

Octubre del 2017. Catalunya viu una de les seves jornades més negres pel que fa a repressió policial. El malauradament cèlebre 1-O. A Catalunya les reaccions eren de tota mena. Bàsicament de condemna –tret d’aquells que ara es fan dir constitucionalistes. A Espanya, en canvi, es dedicaven a aplaudir, fins i tot a idolatrar, la valentia d’un govern que –amb el suport també del PSOE– havia atonyinat a tort i a dret aquells catalans maniàtics que volen trencar la unitat del país. Però i què passava a Europa? La majoria de catalans esperàvem un pronunciament de condemna dels seus màxims dirigents contra un país que conté les ànsies de posar un vot en una urna a base de violència. Aquest pronunciament no va arribar. Van escapolir-se com van poder i van trobar aquell famós argument que es tracta d’un afer intern en el qual no han d’interferir.

Però molts dels protagonistes d’aquell moment de la història ja no hi són. Alguns són injustament a la presó i d’altres simplement han plegat. I quan han abandonat la primera línia de la política s’han dedicat a fer llibres per explicar-se. Justificar-se. N’hi ha que en els judicis no es recorden de res però a l’hora de posar per escrit les seves memòries de cop els torna tot al cap. Però nosaltres no hem oblidat.

El president del Consell Europeu d’aquell moment, Donald Tusk, és un d’aquells que ha menjat cues de pansa en els últims temps. Ara resulta que va aconsellar Mariano Rajoy que no utilitzés la violència contra la població durant l’1-O. I que va passar d’ell. És a dir: un dels màxims dirigents europeus demana que no es piqui ningú, no li fan cas però públicament surt en defensa d’aquell que l’ha desobeït. Tusk no només diu això, sinó que assegura entendre els catalans des del punt de vista “emocional”. Si tot això que diu ara és el que realment pensa, per què aquest paper tebi de la Unió Europea? Què és realment la UE? Bàsicament un club d’estats que juguen a protegir-se els uns als altres. Però segur que no és aquella unió de països que ens hauria de fer sentir segurs. En tot cas, ens fa sentir estafats.