El gat i la rata

Em fa gràcia això de la negociació PSOE-ERC. Heu vist la cara de pòquer d’en Rufián quan els reporters fan fotos abans de començar la reunió? I la cara de bens degollats de l’Ábalos i companyia? Com pateixen per obtenir el vistiplau dels republicans… Negociar, pactar, acordar… Ja ho sabran fer, això, tots plegats? Perquè no només la partida es juga pel Congrés dels Diputats, no… És que entre ERC i JxCat també està en joc a veure qui és més fort, més independentista, més radical… que també hi haurà eleccions al Parlament, (tard o d’hora) i no podria ser que el que es pugui guanyar a Madrid s’acabi perdent a Catalunya. Els socialistes, amb presses… Els republicans, piano, piano si va lontano… I tots plegats, amb un ull posat a Europa, no sigui que una resolució a favor de la immunitat ho acabi de fer esclatar tot… I, mentrestant, els que no estan convidats a negociar (digue-li PP, Cs i Vox) mirant de fiscalitzar-ho tot i que no “haya ni un atisbo de anticonstitucionalidad”. Volen “luz y taquígrafos” per tot arreu. Transparència, res de nocturnitat, res de favors…I és que aquests tres partits, els verbs negociar, pactar i acordar, no sé pas si els han conjugat mai en una taula negociadora amb una part contrària… Però entre ells, sí, eh… (Andalusia, Madrid...) Vull pensar que tot acabarà amb investidura com a mal menor perquè bé que hi ha d’haver algú a l’altra banda per poder resoldre el problema polític que hi ha entre Espanya i Catalunya, no? I també perquè unes terceres eleccions serien l’hazmerreír del món sencer…Tot i que: algú pot aventurar què durarà aquesta legislatura? M’hi jugo un pèsol que quatre anys no… Però fins després de Reis, res de res; paraula de republicans!