Confessions inquietants

Com va passar amb el cop de Tejero el 23-F, qui més qui menys tothom recorda què feia l’11 de setembre del 2001, el dia de l’atac contra les Torres Bessones de Nova York. O, més ben dit, com se’n va assabentar.

No és estrany que tinguem encara a la retina aquelles imatges impactants, aquells fets dramàtics que tantes conseqüències tindrien per a l’ordre internacional. La guerra impulsada per George W. Bush a l’Afganistan, on s’amagava Ussama ben Laden, líder d’Al-Qaida i cervell de l’11-S, ja ha entrat en el seu divuitè any sense que se’n vegi la sortida. Ara sabem, a més, que des d’un principi va ser una operació mal plantejada i abocada al fracàs, tal com han reconegut responsables de diverses administracions (Bush, Obama i Trump) en uns documents interns que ha tret a la llum el Washington Post. No és només que no tenien ni idea d’on es ficaven, sinó que hi van cometre errors de pes –com ara intentar centralitzar el poder polític en una societat tribal o reforçar la corrupció de l’elit governant–, amb un cost elevadíssim en vides de civils i combatents. I van mentir de forma continuada amagant a l’opinió pública el desastre de la intervenció. Les revelacions són escandaloses, i inquietants, perquè mostren en mans de qui estem tots plegats. I aquí en tenim el resultat: la supervivència de l’espècie amenaçada pel canvi climàtic mentre continuem atrapats en guerres doloroses, inútils i obsoletes.