Manca d’empatia

L’afirmació que política és pedagogia no deixa de ser un desideràtum fruit d’una forma romàntica de veure la modernitat. Aquesta frase parteix de dues premisses que són falses: que amb arguments purament racionals una persona pot modificar la seva posició política i que, a més, el polític des de la seva veritat superior ha de fer pedagogia per convèncer el no polític de la seva posició. No vull caure en els valors de la postmodernitat on es relativitza que qualsevol posició política i intel·lectual és equivalent i no hi ha cap posició que pugui ser més treballada, informada i coherent. Però el que no podem oblidar és que els nostres biaixos ideològics són biaixos emocionals. La decisió de vot pot semblar clarament racional, però sota les nostres preferències electorals hi ha molts elements emocionals.

La política és emoció. Sense emoció no hi ha energia per sortir de la zona de confort i replantejar les nostres creences. Aquest lema, potser l’hem estirat massa i ara mateix la política abusa d’elements emotius, arribant gairebé a un punt pornogràfic d’ús i abús de la comunicació emocional. En tot cas, aquesta comunicació emocional en segons quins conflictes, el que ens fa és enquistar les pròpies creences.

Tota aquesta introducció, la faig per explicar una pregunta que es fan molts activistes i polítics independentistes que es pregunten com pot ser que tot i la repressió l’independentisme encara no superi el 50% de suport en les eleccions. Aquesta mateixa pregunta, se la fan els unionistes en plantejar-se que com pot ser que, tot i l’incompliment per part dels polítics independentistes de la promesa d’un nou estat, l’independentisme no baixi. Les dues preguntes es resolen de la mateixa manera. Manca empatia. Manca empatia, i és evident, per part dels polítics que neguen una solució política al conflicte català. Però també en manca, d’empatia, per part de molts activistes i polítics independentistes. Ens hem deixat d’escoltar, hem volgut més tenir raó que teixir àmplies majories. Fins i tot, entre independentistes, malbaratem moltes energies en no voler respectar i entendre la posició diferenciada i els matisos.

De fet, aquesta posició només afavoreix l’immobilisme. Afavoreix l’Estat espanyol, que és qui més es beneficia que a la societat catalana quedin congelades les posicions i preferències sobre un estat propi. Afavoreix de fet els polítics que fan un negoci del fet de no trobar solucions polítiques a la demanda àmplia dels catalans de fer un referèndum: i parlo precisament del front espanyolista, especialment de Vox. Per tant, és responsabilitat especial dels que defensem posicions independentistes desenvolupar aquesta empatia. Si no ho fem, estem condemnats a un etern empat i al fet que no hi hagi cap incentiu per solucionar el conflicte per la via política.