A la tres
Política de tribunals
La política catalana no pot dedicar-se només a gestionar les qüestions internes, negociar les externes i passar comptes amb els seus ciutadans; també ha de passar periòdicament pel jutge. És el que té viure encadenat a un Estat on les lleis i la justícia no estan fetes per protegir les persones, els pobles o les nacions i els seus drets del poder de l’Estat, sinó justament per exercir el poder de l’Estat sobre cada un d’ells. Per això pot acabar passant, aquesta mateixa setmana, que l’exhibició al balcó del Palau de la Generalitat d’una pancarta reivindicativa crítica amb l’Estat espanyol tingui com a conseqüència la deposició del president de la Generalitat, Quim Torra, i la seva inhabilitació a pesar de ser un diputat elegit democràticament i investit pels representants dels ciutadans al Parlament de Catalunya. Però aquesta és només una de les tres cites amb la justícia transcendents que tindrà la política catalana abans no arribi Nadal. Ahir, sense anar més lluny, el president Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig, tots tres exiliats polítics de la democràcia espanyola, van comparèixer davant el tribunal de Brussel·les que ha de decidir sobre la tercera euroordre d’extradició que els ha emès el Tribunal Suprem. Les dues anteriors van anar a la paperera i la tercera podria seguir el mateix camí si demà passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea –la tercera cita judicial de la setmana–, segueix el criteri de l’advocat general de la UE i dictamina que Junqueras, Puigdemont i Comín són eurodiputats a tots els efectes des del moment de la seva elecció, sense cap més tràmit, i que per tant gaudeixen d’immunitat. En aquest cas, Catalunya tindria un president i almenys un conseller (Clara Ponsatí s’hi podria afegir després del Brexit) exercint de diputats al Parlament Europeu mentre que Espanya els considera prófugos de la justicia. Un absurd de vergonya aliena que demostra de quina manera grinyola i molt, en el context de la Unió Europea, aquesta Espanya que utilitza les lleis, els jutges i l’estat de dret per aconseguir objectius polítics; en aquest cas, avortar un procés democràtic que podria fer que Catalunya sortís de l’Estat espanyol.