Pedro Sánchez i el diàleg

El president del govern espanyol, encara en funcions, Pedro Sánchez, va trucar ahir al de la Generalitat, Quim Torra. Aquest fet representa la represa del diàleg institucional. Déu-n’hi-do! Han posat el llistó tan baix que un gest tan simple com aquest, que hauria de ser de normalitat, sembla un esdeveniment de primer ordre mundial i té tots els periodistes del país pendents de la xarxa social de l’ocellet a les nou del matí! Però parlem del president espanyol que no va agafar el telèfon al català en fins a sis ocasions, encara que fos per dir-li que aquell no era el moment i que parlessin després de les eleccions; del president espanyol que, en la seva darrera visita oficial a Catalunya, no va avisar l’executiu català i va visitar un policia ferit en un hospital on hi havia més lesionats a causa dels incidents provocats per la sentència de l’1-O i que va fugir del centre hospitalari per l’aparcament, provocant problemes al servei d’urgències, i amb guardaespatlles lluint armes llargues, i parlem del mateix president espanyol que es va passar tota la campanya electoral no només criticant l’independentisme, cosa ben lícita, sinó desbarrant afirmant que aniria a buscar Carles Puigdemont a Bèlgica, per exemple. Vaja, que la necessitat ho aguanta tot.

I aquest president espanyol és el mateix que, quan diu que, per fi, trucarà, ha d’aclarir que farà el mateix amb tots els presidents autonòmics. I el mateix que, ahir, quan li diu a Torra que d’acord a veure’s, això sí, “si m’investiu”, després anuncia que la trobada, de fet, serà de cafè per a tots, és a dir, de nou, amb tots els presidents autonòmics.

Tot i tots aquests peròs, en una situació de conflicte cal començar per coses petites, com ara els 15 minuts de conversa d’ahir, i cal anar generant espais de confiança, com estan fent ERC i el PSOE en les converses per a la investidura. Tot això és clau. Però també ho és la voluntat real de dialogar, de negociar, no de fer-ho veure. I això és el que sabrem en els pròxims mesos, si el govern espanyol vol cercar una solució a un conflicte polític o només marejar la perdiu a causa de la necessitat.