Full de ruta
De ridícul en ridícul
Hi ha personatges que, per anys que passin, no deixen de sorprendre. No pas positivament. Reconec que mai he entès la trajectòria de Josep Borrell. Ni la seva resistència. Un home de 72 anys, que ha passat per tots els càrrecs que ha pogut des dels anys vuitanta i que segueix a la primera línia sense que, al meu parer, hagi fet cap altre mèrit que provocar, pixar fora de test i enterbolir tot allò que toca. A determinades edats deu arribar un punt en què tot t’és igual, que vas a la teva. I això és el que està fent Borrell des de fa temps. Dir el que li surt de la barretina, quedar-se tan ample i provocar problemes. No es tracta de recordar el lamentable episodi de l’assassinat dels nadius americans ni qualsevol de les altres sortides de to. Quedant-nos amb l’última n’hi ha prou. Quan abans-d’ahir va carregar contra la justícia belga –sobre la qual no té cap mena de competència– i va acusar-la de donar aixopluc a etarres. La raó? No fan el que ell voldria que fessin amb Carles Puigdemont. Tant és ridícul el que diu que ahir fins i tot la Comissió Europea es va desmarcar del que pensa, tot i que ell n’és l’alt representant per la Política Exterior comunitària. Un cop més, a Borrell li passa el que li sol passar: que ni els seus el suporten. A Bèlgica ahir no eren precisament fans de l’exministre espanyol, i ell, en lloc d’intentar solucionar l’error, mantenia l’actitud fatxenda i deia que la pedagogia, ell, la farà amb els nets.
Borrell hauria d’entendre que ara ocupa un càrrec d’alta responsabilitat. Que el PSOE el va col·locar allà per treure-se’l de sobre. I que ser representant de la Comissió Europea no és un altaveu per fer campanya per Societat Civil Catalana. Que la cosa va diferent, i que potser no hi sigui a temps de veure-ho, però quan un poble s’entossudeix en una cosa, se’n sol sortir. Això sí, si no es viu en un estat autoritari i repressiu. A veure avui què diu amb la sentència del TJUE sobre la immunitat d’Oriol Junqueras.