Macià i Franco

Com podem qualificar algú que a les acaballes del 2019 qualifica el PSOE de marxista? Que diu que el partit de Sánchez i José Luis Ábalos és una organització emmirallada en el comunisme bolivarià? Que afirma també que Pablo Iglesias (el del segle XXI, no el fundador del PSOE) és un etarra camuflat i que personatges com Santiago Abascal o Javier Ortega-Smith, en realitat, no són tan mala gent? M’estic referint a Isabel Díaz Ayuso, membre del PP i presidenta de la Comunitat de Madrid per la gràcia de... Vox. No sé si en l’esmorzar informatiu on dimecres passat la presidenta madrilenya va fer aquestes declaracions hi havia un excés de vi o d’espirituosos, però el cas és que la cosa no va acabar aquí. Ayuso, sense despentinar-se, va deixar anar que “els nacionalismes perifèrics, racistes i supremacistes, estan emparentats amb aquells que han provocat les més grans matances de la història de la humanitat”. Potser caldria explicar-li a l’extravagant presidenta que dos dels assassins més importants del segle XX, Hitler i Mussolini, amb qui estaven emparentats ideològicament no era amb Francesc Macià o Ventura Gassol, sinó amb Franco. I que va ser precisament Franco qui va posar fi, gràcies també a l’ajut de Hitler i Mussolini, a la democràcia que representava la Segona República. I que els set fundadors del partit de Díaz Ayuso havien estat dirigents franquistes. I que, fins i tot, alguns havien format part de governs que van signar sentències de mort. Com el president fundador del PP, Manuel Fraga Iribarne. Per cert, un règim, el franquista, que els membres del partit de Díaz Ayuso no han condemnat mai. I caldria recordar-li també que aquells nacionalistes perifèrics tan malignes, per contra, van pagar ben cara la seva derrota a la Guerra Civil, amb milers d’executats, empresonats i exiliats. Li deu sonar el nom de Lluís Companys a la senyora Ayuso? President democràtic de Catalunya, detingut pels nazis a l’Estat francès i executat pel franquisme a Barcelona.