Mecanisme Europeu d’Estabilitat

La Unió Europea (UE) vol la reforma del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (ESM en sigles angleses). Per la seva importància per als països perifèrics ha produït molt debat –a Itàlia, per exemple–. Mentrestant, a Espanya semblava que era acceptada sense problemes, com passa amb tot el que proposa la UE. De moment, sembla que les pressions italianes han tingut efecte i la reforma s’ha paralitzat. L’ESM, anomenat també fons salvaestats, va ser creat el 2012 (com a tractat internacional entre 19 governs de la zona euro, al marge dels tractats europeus, subscrivint les accions d’una societat comercial privada existent) per a finançar el deute públic d’un estat quan aquest no es pogués finançar en els mercats financers perquè els tipus d’interès són massa elevats. L’ESM intervenia conjuntament amb el Banc Central Europeu (BCE), que també comprava deute públic de l’estat amb problemes (com va fer el juliol del 2012 amb Espanya i Itàlia per evitar problemes a l’euro). Però la intervenció del BCE està subordinada a la de l’ESM, que només ho feia si hi havia un compromís formal de l’estat afectat per aplicar polítiques d’ajust fiscal, polítiques d’austeritat.

Amb la proposta de reforma de l’ESM es distingeix més clarament entre països amb finances sanejades (els centrals), que rebrien els ajuts de forma pràcticament automàtica, i països amb finances no sanejades (els perifèrics) per als quals les condicions serien més dures. Els tècnics de l’ESM establirien les mesures de sanejament a aplicar per aquests països si volien rebre els ajuts, entre les quals s’apunta la possible reestructuració del deute. Per tenir unes finances sanejades caldria un deute públic per sota del 60% del PIB (ara a Espanya és quasi del 100%), una reducció anual del deute del 5%, un dèficit públic anual inferior al 3% del PIB i un saldo estructural positiu. El simple anunci d’una reforma d’aquest tipus ja pot tenir efectes negatius sobre els tipus d’interès del deute públic dels països amb finances no sanejades, tal com ja va passar a partir del 2010 fins al 2012. I segons quina proposta es faci sobre la reestructuració del deute d’aquests països també podria tenir efectes no desitjables sobre els tipus d’interès del deute, sobre els estalvis i el sistema financer.

Però els objectius de fons d’aquesta reforma, que volen bàsicament Alemanya i els països centrals, són, primer, obligar els països perifèrics a fer polítiques encara més dures de sanejament fiscal, d’austeritat. Segon, atribuir més clarament a l’ESM –un organisme tècnic i sense cap control polític ni dels ciutadans ni del Parlament Europeu– els poders per a jutjar la idoneïtat de la situació financera i fiscal dels països amb finances no sanejades, així com proposar les mesures i actuacions concretes d’ajust i reforma necessàries si volen rebre els ajuts. L’ESM jugaria respecte als països perifèrics un paper semblant al del Fons Monetari Internacional (FMI) amb els països menys desenvolupats. En definitiva, proposen més austeritat i menys control democràtic.