Les emocions de Nadal

Les emocions de les festes nadalenques envaeixen la nostra intimitat i alteren la percepció de la realitat. Els regals exagerats, els menjars copiosos, la publicitat extenuant, els estímuls visuals en forma de llums, música repetitiva i sentimental fan que aquests estats emocionals induïts alterin la conducta. Així no estarem tan atents al que passa en la política, menys, ens oblidarem de l’1 d’octubre i que tenim gent a la presó. Pensarem que tot és felicitat. Desitjarem que ens toqui la grossa i ens emocionarem veient com els toca als altres. Tota aquesta estimulació d’imatges, llums i colors convergeix en un estat emocional que ens fa ser diferents del que som habitualment. No és cap ficció ni estem alienats, és simplement que ens han canviat l’actitud que tenim davant de la realitat. En aquesta situació emergeixen, des de l’inconscient, sentiments ocults, naturals, que teníem parcialment adormits. En aquestes festes, les campanyes publicitàries de televisió estan centrades quasi exclusivament en la perfumeria i la cosmètica. Al vespre, i en programes de màxima audiència, la publicitat de perfums s’encadena de forma contínua entre descans i descans. Les imatges que projecten són de felicitat, amor, valoració social, perfecció, bellesa, singularitat i exclusivitat. Són adjectius que representen allò que ens agradaria ser i que no som i que projectem cap als altres. Veient els altres ens veiem a nosaltres. Són uns mecanismes interns que es desencadenen inconscientment i que proporcionen plaer. Creiem, erròniament, que els amics i coneguts reconeixeran en nosaltres aquesta exclusivitat. Les emocions agradables les desencadena un neurotransmissor, la dopamina, que és la causa del plaer i la satisfacció. Un plaer que és addictiu. Per això comprem compulsivament més del que necessitem. La publicitat de Nadal està pensada per evitar el pensament reflexiu i portar-nos al terreny de les emocions, convertint-nos en un element més de la cadena del consum. Quan aquests estímuls desencadenen un seguit d’emocions intenses la capacitat reflexiva queda anul·lada.

Sempre s’ha dit que el Nadal emociona, ens entendreix, ens fa veure que som millors. La realitat és que som el que som, tant abans de Nadal com després. Però les músiques, els colors, les imatges, la família, el tió, els Reis, generen sentiments que s’activen des del subconscient restant al marge del control voluntari de la conducta. Ens sentim generosos i d’emoció fàcil, deixant-nos anar per satisfer la part més humana: compartir regals, menjar i felicitat. Els grans magatzems i els principals carrers de les ciutats basen les seves campanyes en el coneixement proporcionat per la neurociència. Sabem que la llum intensa activa la serotonina, el neurotransmissor responsable de l’estat d’ànim. Sabem també que nivells baixos de serotonina provoquen depressió mentre que els nivells alts generen eufòria i desig. Per tot això, la música, les imatges, la llum, sobretot molta llum, provoquen emocions positives i estats d’ànim positius que provoquen desig. Aquests neurotransmissors desinhibeixen la conducta i promouen el consum. Les àrees comercials estan molt il·luminades, els carrers cèntrics també, sobretot els més comercials. Això és estratègia de mercat. Els publicistes coneixen bé la condició humana i s’inspiren en la neurociència. Però el control el seguim tenint nosaltres, els consumidors, si sabem racionalitzar els estats d’ànim. Bon Nadal i felices festes!