Últim

Demà, a l’hora dels encanteris, començarà un any d’estètica simpàtica. Dos mil vint és ràpid d’escriure i de dir, i sens dubte passarà com tots els anys, a la velocitat de cloure una parpella. Hi haurà qui cremarà desitjos que no satisfarà mai, i hi haurà qui serà conscient que ja no hi ha res a fer. Durant la nit de demà, tel·lúrica com ella sola, ens vindran al cap els naixements del pintor Henri Matisse, de la model pin-up Candy Jones, de la cantant Donna Summer i del petit Jan-Pol, el nen amb ulls d’ametlla i llavis de maduixa. Alhora, sentirem la mort de Miguel de Unamuno, del pallasso Thedy i del metge Moisès Broggi. Algú brindarà amb una copa buida. Algú riurà perquè haurà brindat massa. Farà fred i bufarà ventada, com cada Cap d’Any. L’univers sencer ens observarà sense badar boca. Els gats, aquelles criatures màgiques, l’imitaran. L’energia de la data ens farà tremolar en algun moment de la nit, ja sigui de plaer, de fred o de tristesa. Si sumem els nombres integrants de dos mil vint i els reduïm a un sol dígit, obtenim un quatre. Segons la numerologia, el quatre simbolitza l’estabilitat, l’honestedat, el sarcasme i la creativitat, però també designa l’arrogància, la culpabilitat i el dramatisme. Qui ho trobi un despropòsit, molt bé, endavant les atxes. Qui no, que miri de començar l’any de la manera més valenta que pugui. Perquè, en el fons, demà serà un altre dia com tots els altres. I el pas del temps, com sempre, el tema més sucós de la literatura.