Celebrem els museus

L’any 2020, ens el passarem bufant espelmes als museus i centres d’art. Vint-i-cinc al Macba, 30 a la Fundació Tàpies (que es va preparant per a una altra efemèride molt rellevant, el centenari del naixement de Tàpies, el 2023) i 40 a La Virreina. Venim d’un 2019 que tampoc ha sigut magre d’aniversaris: el 25è tant del CCCB com de La Capella (imperdible la publicació editada per Anna Pahissa, reverberarà en el temps i en l’espai) i el 15è del MNAC amb totes les seves col·leccions exposades. Al museu del Palau Nacional, li queden encara uns quants cursos per festejar el seu primer segle (això serà el 2034), però no tants per rememorar la col·locació de la seva primera pedra, el 1929, com a pavelló de l’Exposició Internacional. La Fundació Miró també té en perspectiva un programa especial per commemorar el seu mig segle, el 2025. Hem crescut amb totes i cada una d’aquestes institucions artístiques. Hem de celebrar que existeixin: no només que naixessin en un moment d’excitació (no de vaques grasses, d’aquestes el món de la cultura no n’ha conegut mai), sinó que, malgrat tot, i tot és dolorosament molt, hàgim pogut mantenir-les. Ens hauria d’avergonyir com a país la precarietat de mitjans amb els quals les obliguem a treballar. No ens podem imaginar el futur amb la seva absència. I sobretot el que hem de celebrar és que siguin tan incondicionalment fidels a la seva missió que ens vacuna contra l’engany de la cultura de l’espectacle.