Desenredar la situació

La sensació és que acabarem l’any amb la situació política menys enredada que fa uns mesos, quan Pedro Sánchez no dormia pensant que hauria de governar amb Pablo Iglesias. Ara, forçat per l’aritmètica parlamentària, està disposat a una coalició amb Podem i estalviar-se de convocar eleccions per tercera vegada. El candidat prefereix una legislatura curta que repetir eleccions. Curta, perquè la democràcia espanyola no està acostumada a governs de coalició i el temperament de les dues formacions fa preveure que més aviat que tard el PSOE i Podem es tiraran els plats pel cap. Ara, qui no deixa dormir tranquil Sánchez és el futur judicial d’Oriol Junqueras, i sobretot que veus autoritzades reclamin anul·lar el judici del procés. Sánchez segueix tenint 120 diputats al Congrés, i aquest fet insuficient numèricament l’obliga a haver de cedir més d’allò que està fent. Com més cedeixi, més fàcil serà que pugui complir el seu somni de ser investit en els pròxims dies.

El TJUE ha ajudat una mica a desenredar la situació. Aconseguit un vestit a mida a Carles Puigdemont respectant-li els seus drets com a eurodiputat. Una situació que no hauria d’inquietar l’actual govern espanyol, que malgrat que el PSOE va donar suport a l’aplicació a Catalunya de l’article 155, no li convé democràticament no respectar la voluntat dels ciutadans que van votar Puigdemont i Comín. No ha passat el mateix amb el president Torra quan el TSJC l’ha condemnat de manera exagerada per un tema de simbologies. En espera del recurs, la inhabilitació de Torra fa que la post-Convergència, representada entre d’altres per JxCat, PDeCAT, la Crida... s’hagin d’espavilar a buscar un candidat. Hi estan ben col·locats Damià Calvet, Àngels Chacón, etc... Ho decidirà Puigdemont.