Nadales dels vuitanta

He provat d’escriure un conte de Nadal però no m’agradava i buscant inspiració m’he retrobat amb un full dels vuitanta, imprès per les dues cares, titulat Nou recull de cançons nadalenques. Uns glosadors anònims van adaptar deu nadales amb ironia amable sobre personalitats gironines de la política i la societat civil, la meitat dels quals ja no són entre nosaltres, com ara Narcís-Jordi Aragó, a qui dediquen la Cançó de Bressol: “Dorm, Aragó en pau, a la Cambra més suau, a la Cambra de Comerç, protegit per en Ginés. Dorm, Aragó en pau. Dorm.” La nadala Allà sota una penya té com a protagonista Francesc Ferrer: “Allà sota una penya, n’és nat un senador, un senador. Es diu Francesc Ferrer, i fa de promotor...”. Les dotze van tocant és relaciona amb Lluís Maria de Puig: “Les dotze van tocant, i a l’Arc ja va arribant, en Lluís Maria. A l’Arc ja va arribant, en Lluís Maria...” Per Ernest Lluch: “A vint-i-cinc de desembre, Lluch, Lluch, Lluch,... Ha nascut un decret llei, un decret llei, proposat pels socialistes, les Caixes col·lectivitza. Lluch, Lluch, Lluch...” Un dels més divertits és El pobre vailet, dedicat a Ramon Sala i Jaume Casademont: “Sóc Sala i no envejo a n’en Casademont, que les llonganisses les faig jo millor. Si ell vol carretera, també la vull jo. La vull per Garrotxa, no per Bescanó. Si ets Sala i no enveges el meu embotit, jo tampoc envejo el de Castellfollit.” Amb El desembre congelat, relacionen Jaume Sobrequés i Salvador Sunyer: “El senador Sobrequés de Madrid arriba. Ja se’n troba a n’en Sunyer. Li explica la vida. Canviaria ara mateix el Senat pel Parlament, el Senat-nat-nat.” Per als centristes Joan Botanch i Josep Arnau: Ai, Pascual no t’hi enfadis: “Diputats Botanch i Arnau que viviu a dalt del cel, a dalt del cel. He vingut per anunciar-vos el congrés de la ucedé.” Joan Vidal i Gaiolà és El rabadà: “Al Parlament vull anar, vols venir tu, Joan Vidal? - I la Diputació? Que no veus que de repartidor, l’Arcadi ho pot fer millor.” Santa nit és la nadala de Joaquim Nadal: “Santa Nit, plàcida Nit, els electors han sentit l’alegria d’en Joaquim Nadal, proclamant en el Municipal: «Sóc alcalde per fi, sóc alcalde per fi»”. Josep Rahola, que té 101 anys, és el protagonista d’El petit vailet: “Sóc el senador Rahola fatigat del Parlament. Sóc d’Esquerra Republicana com el company Heribert. Xarrampí, xarrampí, xarrampïa; xarrampí, xarrampí, xarrampó.” Bon Nadal!