Misteris de la catedral

Jordi Dalmau, el dia 29 d’octubre de 2015, publicà: “Del fons del temps arribava el relat que un sacerdot, celebrant missa, en el moment de la consagració havia dubtat de la presència real de Déu a l’eucaristia, i en aquell instant als corporals de roba de lli va aparèixer una taca de sang. Una relíquia. Al segle XVII es va fer un reliquiari d’orfebreria per guardar els Sants Dubtes. En ple segle XX es va ordenar una investigació científica sobre l’autenticitat de la relíquia, i el resultat va ser negatiu. El reliquiari, ara buit, si que es conserva i es una peça excel·lent que es pot admirar al Museu de la Catedral.”

Afegim pel nostre compte que aquest reliquiari – amb la taca de sang - es guardava anys enrere a la catedral, darrere la capella de Sant Martí i Sant Francesc – al costat del sepulcre d’Ermesenda – i només s’ensenyava a qui ho demanava. Nosaltres encara érem xiquets quan un mossèn ens va ensenyar “la taca de sang”, coneguda com “els Sants Dubtes”, que es considerava autèntica i objecte de veneració com una evidència de la presència de Déu. Una vegada la investigació va resultar negativa, la relíquia va desaparèixer. El reliquiari buit està datat de l’any 1621.

I, en aquests dies, en la mateixa capella, junt al retaule, on hi ha una porteta excusada, i al darrere es guarden els atuells de neteja, fregalls i galledes... allà han descobert un vitrall de grans dimensions amb imatges de l’Anunciació, la Visitació, el naixement, i l’adoració dels pastors. S’ha datat la seva existència del segle XIV. Es procedia a l’inici de la restauració del retaule del Corpus Cristi i quan es van enretirar unes fustes va aparèixer de cop aquesta magnifica obra, que hi era des de feia cinc-cents anys! Operaris i personal de neteja donen fe d’haver estat al lloc manta vegades, i mai varen remoure les fustes que tapaven l’obra ignorada.

S’ha tardat cinc-cents anys a trobar-la i conèixer-la. Generacions enteres de gent d’església, servidors, fidels, restauradors, arqueòlegs... han passat per davant sense sospitar-ho! Son cinc-cents anys. Es evident que a la catedral els segles no compten! Recordem persones tan venerables com els mossens Josep Teixidor, Genís Baltróns, Josep Maria Marqués, el doctor Damià Estela, el canonge Maragall i tants altres clergues que consagraren la vida a “la major glòria de la catedral” i eixiren d’aquest mon ignorant-lo!

En el mateix lloc ara s’exhibeix un fragment del vitrall, i en una pantalla se’n visionen parts amb tota la seva policromia. És d’esperar que es procedeixi a la seva prompta restauració.

Hom es pregunta quins altres misteris ens pot proporcionar aquesta estimada basílica gironina, testimoni silenciós de “la marxa dels sants vers l’Immutable”.