Deu anys del fals traspàs de Rodalies

Deu anys després del traspàs de Rodalies, que es va materialitzar el primer de gener del 2010, podem concloure que a efectes pràctics la cessió de la gestió del servei ferroviari de proximitat a la Generalitat ha estat una fal·làcia. Ni s’han completat totes les atribucions que calia traspassar ni s’han complert els termes de l’acord establert amb el govern espanyol de l’època presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. La titularitat de Rodalies de la Generalitat s’ha vist totalment insuficient per solucionar els desastrós funcionament que fa molts anys arrossega el servei. Probablement perquè no va incloure la gestió de la infraestructura de vies, estacions i material mòbil –que està en mans d’Adif. I també per no tenir les mans lliures per fer un canvi d’empresa operadora a Rodalies, que ara té Renfe en exclusivitat.

Si hi afegim la no execució de les inversions promeses, amb l’incompliment del pla Rodalies Barcelona 2008-2015, que preveia 4.000 milions destinats a la modernització i ampliació de la xarxa, podem concloure que l’objectiu de millorar el servei que buscava el traspàs s’ha fet absolutament impossible. Rodalies és un dels principals serveis públics del país, clau per a la mobilitat de centenars de milers de persones per a ús personal i laboral i amb milions de passatgers al cap de l’any. El seu pèssim funcionament és un llast insuportable per a la quotidianitat dels ciutadans i per a l’economia de Catalunya. La incapacitat de l’Estat demostra que és la Generalitat qui ha de posar-hi remei sobre la base d’una gestió integral de tot el sistema ferroviari català, amb capacitat per designar l’operadora de la xarxa, i amb les inversions necessàries que l’Estat ha de comprometre per compensar el deute històric en infraestructures.