Investir Sánchez

Aquests dies de negociacions per a la investidura del senyor Pedro Sánchez, els que ens dediquem a l’anàlisi política hem de mirar de tenir el telèfon en mode avió i sortir al carrer només si és imprescindible, embolicats amb una bufanda fins a les orelles encara que suem perquè les temperatures no acompanyen. Tot per evitar ser enxampats o localitzats per polítics coneguts que, només de veure’t, et facin la pregunta que cal defugir: “I tu, què faries?” No és pas que no tingui clara la resposta ni que em faci por quedar malament. És que la resposta seria: “Depèn.”

Depèn, de què? Doncs, bàsicament, de qui em fes la pregunta. Els fets objectius són que sigui quina sigui la decisió sobre la investidura de Sánchez, el govern espanyol no complirà res substancial del que pacti en relació amb el tema català. Perquè no ho ha fet en quaranta anys si no és per anar-ho erosionant per una altra banda i perquè fins i tot suposant que el govern de Madrid tingués intenció de complir, la inèrcia de l’Estat espanyol profund li ho impediria. Per això la meva resposta dependria de qui em fes la pregunta. Si fos d’Esquerra, li diria que en el seu lloc miraria de trobar alguna excusa per no haver de permetre la investidura de Sánchez i em centraria a preparar les pròximes eleccions a Catalunya per eixamplar la base com el partit de seny però no innocent. Si la pregunta me la fes algú de Junts pel Sí contestaria que es relaxés i fes el favor de posar un ciri a sant Silvestre, l’últim que queda disponible aquest any al santoral, resant per tal que Esquerra faciliti la investidura. Perquè així començaria abans el compte enrere per constatar que a ERC els han aixecat la camisa com en els temps del peix al cove feien amb ells.

Curiosament, a Esquerra frisen per donar el llum verd convençuts que hi ha algú a l’altre costat i a Junts estan emprenyats perquè aquesta possibilitat els deixa com uns irresponsables hiperventilats. Per això val més callar i guardar-se l’opinió. Un servidor no vol mal a ningú i encara menys prendre’n. Que sigui el que hagi de ser. Si surt bé, em posaré unes orelles de burro a la foto que hi ha damunt d’aquest article. I si no surt bé, prometo no dir que jo ja ho deia. Depèn.