Costa-Pau i el turisme

Els llibres editats abans de l’era digital, avui descatalogats per les editorials, que ja no pots localitzar en cap llibreria, ni per internet, es converteixen sovint en objectes desitjats però pràcticament introbables. Alguns es poden arribar a trobar mitjançant Iberlibros o algun bon venedor de llibre vell. Un d’aquests llibres introbables que he cercat anys, sense èxit, tot i haver-ho intentat recorrent a bons amics i professionals del sector, com Guillem Terribes (Llibreria 22) i l’Ernest Riera (Sweet Books), és Turistes, sirenes i gent del país (Edicions Ariel -1966), de Manel Costa-Pau (1936-2016).

Havia sentit parlar d’aquest llibre, però no va ser fins al 2010, en el transcurs d’un dinar a l’Ametlla del Vallés, en una conversa amb Isabel Clara Simó i Xavier Dalfó (1933-2016), que em van despertar un interès especial per aquesta publicació. Una obra que la mateixa Isabel-Clara Simó en el seu llibre Els racons de la memòria (Edicions 62) diu que Turistes, sirenes i gent del país és un dels llibres més àcids, divertits i intel·ligents que s’han escrit sobre el fenomen del turisme, i que el seu autor era una persona amb un “vivíssim do d’observació”.

Fa poques setmanes, una de les filles de Manel Costa-Pau, en conèixer casualment aquest meu interès, em va fer arribar un exemplar del llibre, no de l’original editat el 1966, que com he dit està més que exhaurit, sinó de la recent reedició que n’ha fet l’editorial Llibres del Segle. Una reedició que ha estat tot un encert i que el mateix autor va intentar tirar endavant en vida, i que finalment ha estat possible gràcies a l’esforç de la família. Després de llegir el llibre, que han presentat i prorrogat Enric Pujol i Mary Nash, puc assegurar que és una autèntica joia, que el recomano i que gairebé faria de lectura obligatòria per a la gent del sector i per a tothom que vulgui conèixer la singularitat del turisme de masses al nostre país. Un fenomen que Costa-Pau retrata a la perfecció en els primers anys de l’anomenat “boom” i que en alguns aspectes, si ho contextualitzem, l’identificarem amb la realitat actual i amb l’evolució i transformació que apuntava l’escriptor empordanès amb gran clarividència, amb una narrativa i estil plens d’ironia. En aquesta obra es reconeix el gran talent de Costa-Pau per interpretar la realitat política i social d’un país que coneixia a la perfecció.