Ja cal que es calcin

Estan extasiats de veure com els partits independentistes es barallen entre si? Doncs ja cal que es calcin. La decisió d’ERC respecte a la investidura de Pedro Sánchez –sobretot si es confirma el sí dels republicans– i la més que probable inhabilitació del president Quim Torra, que té molts números de desembocar en unes noves eleccions al Parlament de Catalunya, no faran res més que enterbolir encara més les relacions entre els uns i els altres. Una nova cita electoral, i amb l’hegemonia de l’independentisme en joc, durà els partits a voler pescar vots entre els rivals directes. Confiem que, almenys, es pactin unes mínimes normes de respecte o el drama pot ser majúscul. Amb un inici del 2020 que es preveu enredat, l’esperança rau en el fet que dins aquesta societat resti marge per impulsar el seny, que el caràcter pacífic i dialogant del poble català s’acabi imposant sobre els reis de la crispació i l’engany, que aquells que no tenen cap mena d’escrúpol vagin veient com el món els aïlla i que tothom qui construeix s’obri pas entre aquells que només pensen a destruir. Posats a demanar, el 2020 hauria de ser l’any en què els murs de les presons i dels països del primer món no fossin invencibles i en què qualsevol conflicte polític del món es resolgués per la via del diàleg i la diplomàcia. I, sobretot i sisplau, l’any que està a punt d’arrencar, tinguem sempre present el gran Màrius Sampere: “Només es perden, per sempre, els dies sense amor.”