Horitzó de dictadura

Com va denunciar Amnistia Internacional, la sentència del 14-O va convertir la sobirania del poble, el dret a votar el seu futur polític, i la llibertat d’expressió i de manifestació en el delicte de sedició. Decretada l’existència d’un delicte contra la Constitució, el Tribunal Constitucional va prohibir tot seguit al Parlament de Catalunya parlar d’autodeterminació i de República, i fer manifestacions de desgrat de la monarquia. El Tribunal Constitucional és un fet que amenaça, amb les seves resolucions, la sobirania parlamentària i la llibertat de paraula del Parlament. Els tribunals espanyols no hi ha dubte que desactiven la democràcia.

El PSOE, que té un altiu aspirant a president del govern de l’Estat, calla i guarda silenci, consent la situació i li sembla que en pot treure profit en les seves negociacions amb ERC. Però s’equivoquen quan deixen sense resoldre la llibertat dels presos polítics? On queda el català idioma oficial al Parlament Europeu en lloc de comprar tancs? I l’autodeterminació quan? Investir un Sánchez, amb doble llenguatge, sense un compromís de reformes i reversió de la repressió, no és la solució.

La determinació del poble de Catalunya a persistir en la protesta pacífica i no abandonar la reclamació de l’exercici del dret a l’autodeterminació, l’han intentat convertir en un fals concepte de nacionalisme totalitari i colpista. Pedro Sánchez, que no practica el diàleg, no ha volgut o no ha sigut capaç de canviar les coses, sabent que no li convenen unes terceres eleccions.

L’Estat de dret espanyol ens adonem que inclou excepcions al principi democràtic com ho demostra la redacció de diversos articles del Codi Penal i el mateix article 155 de la vigent Constitució de 1978, creant una perillosa inseguretat jurídica contrària als principis i valors democràtics europeus del segle XXI i a la Carta fundacional de les Nacions Unides a la qual el PSOE va donar suport.

Amb el retorn del feixisme a la política activa, els drets humans passen a un darrer terme i la situació obliga tota la ciutadania a repensar d’on venim, on som i a on anem. Descobrim que Constitució no equival a democràcia. La dreta política extrema s’identifica amb un exagerat liberalisme econòmic que no permet transformar l’estructura social, i opta per mantenir les desigualtats, l’amenaça de la pobresa i la misèria de les classes treballadores a l’atur de les quals extreu votants amb la seva política contra la immigració.

Proposar models diferents del constitucionalisme conservador desencadena la còlera i l’oposició radical de la ultradreta i els seus acòlits populars i ciutadans a tota proposta progressista. El conservadorisme tradicional segueix disposat a impossibilitar l’acció dels partits d’esquerra.

El feixisme modern potencia l’elit social, com va passar a la república constitucional de Weimar, intenta influir en el desenvolupament cultural i l’educació del jovent, explotant tanmateix el sentiment patriòtic, la seva adhesió a l’Església catòlica espanyola, l’autarquia, les decepcions i la misèria. Però el feixisme és també acció contra l’esperit democràtic i la diversitat. A Vox converteixen la intel·ligència en sofisma i consideren tòxic tot pensament polític basat en la democràcia i les llibertats, considerant degenerada la transició del 78 que no ha impedit el creixement de l’independentisme.

VOX, prenent el lloc del fracassat Ciutadans d’Albert Rivera, ha arribat a l’escenari polític i social capitalitzant la nostàlgia franquista, decidit a combatre les llibertats, els drets humans i l’independentisme democràtic català i basc amb una peculiar agressivitat i fixació repressiva, creant un arriscat paisatge polític.

Caldrà veure com respondrà el socialisme espanyol davant la histèria política del vell somni hegemònic de poder de les dretes espanyoles i l’Estat existent dins de l’Estat, que amenacen amb un nou horitzó de repressió amb l’aplicació de lleis no adequades al corrent jurídic europeu. Catalunya no està per més enganys, mentides ni promeses incomplertes.