Negociacionisme

(Conté spoilers.)

L’únic representant de Terol Existeix al Congrés, que aviat es farà dir Terol Resisteix, en la seva estrena, va parlar d’“espoli, explotació i colonialisme interior” per part de l’Estat espanyol cap a la seva província i va dir coses com “el nostre futur el decidirem nosaltres”. Per molt menys, si fos català, l’etiquetarien de supremacista, sense saber exactament què vol dir, o li dirien secessionista, paraula que stricto sensu mai m’ha semblat cap insult. Tanta és la crispació nacionalista espanyola que quan el ple de l’Ajuntament de Lleó vota a favor de disposar algun dia d’una autonomia diferenciada de Castella (començant-se a pronunciar en previsió d’una eventual futura reforma federal de la Constitució), la premsa recalcitrant creu que els lleonesos es reivindiquen com a nació. A veces veo naciones. Amb permís de tamayazos i possibles astracanades no descartables, avui els diputats del PSOE, de Podem, d’Errejón Existeix, el canari que no és l’Ana Oramas i altres passavolants diran a Pedro Sánchez “Presidente, todos somos contingentes, pero tú eres necesario” i es despertarà una legislatura, que no és poca cosa, en què els socialistes allargassaran tant com podran, com si de processisme es tractés, la negociació amb Catalunya. Negociacionisme, es podria dir. Estem d’acord que el diàleg és necessari, però també sabem que aquesta taula no acabarà amb l’exercici del dret a l’autodeterminació (aquest era l’spoiler). Ens hauria agradat veure rodar el cap –en sentit figurat– de l’últim dels del 155 per les escales del Congrés amb l’Intermezzo de Cavalleria Rusticana de banda sonora, però segurament no hauria servit de res. En canvi, la frustració que generarà l’oferta de trossos retallats de l’Estatut, del trasllat del Senat a Barcelona i del bateig de l’aeroport de Sabadell amb el nom de, per exemple, Antoni Farrés, sempre pot acabar d’arrodonir el 48% independentista. Potser al final podrem votar una pregunta en arbre, amb moltes branques i branquillons. Sí-sí-sí-sí-no.