Tsunami a la judicatura

La sentència del 19-D passat del Tribunal d’Estrasburg ha estat un terrabastall a la justícia espanyola, com ho ha estat l’anul·lació de l’euroordre de Llarena, dictada per un tribunal belga. Un tsunami que ha arrasat tot l’estament judicial espanyol, però que ha provocat la reaccionària i venjativa resposta de la JEC (òrgan incompetent), suplantant el TS per inhabilitar el president Torra i desobeint el TJUE negant la immunitat de Junqueras, tot per satisfer la demanda presentada pels seus correligionaris del PP, Cs i Vox.

En el judici contra l’1-O, el magistrat Marchena del TS es va passar de llest, vulnerant els drets bàsics d’Oriol Junqueras, en no haver demanat el preceptiu suplicatori a les autoritats europees i fer pública la seva sentència el 14-O, sense esperar la del Tribunal d’Estrasburg del 19-D; una estratègia amb la qual devia especular que la Comissió i el Parlament de la UE seguiria l’anterior línia favorable als seus interessos i podria mantenir empresonat Junqueras. Un fiasco judicial que ara deixa poc marge de maniobra al Suprem, un cop l’advocacia de l’Estat s’ha definit volent complaure les parts. Ara la patata enverinada la té de nou Marchena, de qui es pot esperar qualsevol subterfugi abans d’admetre que la patacada rebuda posa en evidència la judicatura espanyola. Per dignitat hauria d’acatar la sentència del TJUE i no demanar el suplicatori.

Sintonitzo amb el que escriu l’Antoni Bassas: “Si el PSOE no estigués segrestat pels guardians de la unitat de la pàtria, aprofitaria la sentència per començar un temps nou.” No obstant, té l’oportunitat de desmarcar-se de l’extrema dreta i esmenar el terrabastall que ha provocat la justícia espanyola. Consegüentment, hauria de: 1) aplicar els mecanismes legals per destituir els membres del poder judicial, dels alts tribunals i de la JEC, inhabilitant-los per ocupar càrrecs com els que ostenten, sense prejudicis penals si haguessin comès prevaricació; 2) blindar que cap càrrec judicial pugui ser elegit pels partits polítics; 3) refer el Codi Penal, per impedir que es pugui acusar i condemnar per rebel·lió o sedició l’acció política pacífica i democràtica dels representants públics, ni inhabilitar-los per exercir el dret d’expressió; 4) blindar que cap partit polític pugui exercir d’acusació particular i il·legalitzar aquells que en els seus estatuts o en la seva praxi diària defensin la xenofòbia, el racisme o determinades accions antidemocràtiques. Amb això i la neteja d’alts càrrecs policials, seria un primer pas per posar fi a la mal anomenada transició democràtica. El segon pas seria una nova redacció constitucional basada en el dret internacional i en el reconeixement explícit dels Drets Humans de les Nacions Unides.