A la tres
Se’ls gira feina
“El nou govern espanyol ha de, entre d’altres, desactivar les ordres de venjança del discurs del 3-O
En qüestió de dies, el primer govern de coalició des del retorn de la democràcia a l’Estat espanyol, el del PSOE i Unides Podem, prendrà els seus primers acords, més enllà d’algun cop d’efecte en la tria dels ministres. Ves a saber què han pactat Pedro Sánchez i Pablo Iglesias però, segurament, serà algun tema d’impacte mediàtic, com ara alguna cosa vinculada a la reforma laboral del PP que els socialistes ja podrien haver modificat en els mesos en què van ser al govern després de la moció de censura. En tot cas, a tots els governs se’ls ha de jutjar per les seves accions, i la voluntat de posar en marxa reformes estructurals en un estat que en els darrers anys ha entrat en una deriva recentralitzadora i de pèrdua de drets, s’ha de demostrar en el dia a dia.
Catalunya, però, serà, com des del 2010 els ha passat a tots els governs espanyols, la seva pedra a la sabata. El nou executiu espanyol ha de demostrar que es creu això que la política l’han de fer els polítics i no pas els jutges o els aparells, de qualsevol mena, de l’Estat. Desactivar les ordres de venjança dictades pel rei el 3-O, vaja. Ahir Pedro Sánchez va dir que el govern espanyol que comença a caminar és “l’únic possible”, no va dir pas que fos el millor possible... cosa que fa dubtar que ni ell es cregui que el nou executiu pot fer les millores que l’Estat espanyol necessita. I més per fer front a l’auge de la ultradreta que, no ens enganyem, ells mateixos han promocionat jugant a una repetició de les eleccions tot i haver pogut tancar un acord amb Iglesias molt abans.
Caldrà veure també com camina la taula de diàleg pactada per ERC, una Esquerra que s’ha arriscat en donar la seva abstenció, tot i el discurs d’ahir de Montse Bassa. Hi haurà la voluntat de fer la primera reunió, segur. De fet, una repetició de Pedralbes. El que cal és que aquesta taula s’ompli de contingut i que s’aconsegueixi arrossegar el PSOE cap a la possibilitat d’entendre que té a les seves mans fer política d’estat en majúscules, i tancar un acord que pugui ser avalat per la població catalana.
