Boicot al mercat de l’art

L’alemany Gerhard Richter (1932) és l’artista viu més important. El Picasso del segle XXI, segons algunes cròniques de lectura lleugera. Al concepte “important”, Richter hi calaria foc ara mateix. L’han, l’hem, fet important sense ell considerar-se’n. Va renegar d’aquesta supèrbia etiqueta que tant mal ha fet a l’art i als artistes quan es va erigir en el pintor més cotitzat del món. S’hauria volgut fondre i, de fet, ho va fer: va desaparèixer del circ mediàtic i mercantilista del sistema artístic. Només hi fa actuar la seva veu per carregar-se la indecència i l’obscenitat dels preus desorbitats. “Cada vegada que bato un rècord, la meva reacció és d’horror”, va declarar en una entrevista de no fa gaires anys. És enorme la frustració que li provoca no poder controlar les obres que ja han sortit del seu estudi i que els seus posseïdors, les elits, han convertit en material especulatiu per enriquir-se desbocadament. És trist però és així: fins i tot l’artista més important del planeta és una presa indefensa en les brutes mans dels poders fàctics econòmics. Frustrat però no resignat, Richter ha decidit donar divuit obres valorades en un milió d’euros per a un programa públic de compra d’habitatges per a persones sense sostre. No sempre les forces del capitalisme se surten amb la seva. Boicotejar-les és possible. Llàstima que en el món de l’art són una minoria els que ho saben. Pitjor: els que ho volen.