Tornar a Nicaragua

Mesos enrere la policia de Nicaragua va assenyalar a Joan Llauró: “Miri, tal com estan les coses, li aconsellem que se’n torni a Espanya. Ho sentim, vostè té pinta de gringo encara que no ho sigui, i tota persona que no conserva trets fisiològics indígenes corre perill que li disparin. No voldríem que li passés res de mal.”

En Joan és un metge de Girona, que visqué des de petit a la Rambla, fins que va anar a Barcelona a estudiar. És alt, ros, de complexió atlètica tot i l’edat: podria passar per un gringo. Va exercir la seva professió en hospitals i mútues, i al jubilar-se tenia la intenció de quedar-se a Darnius, terra dels seus avantpassats, però li va entrar la dèria de marxar a Amèrica a conèixer la situació d’aquella gent. L’atzar el va portar a Nicaragua, a la regió de Madriz (sic) i a la població de San José de Cusmapa, a una altitud de 1.184 metres sobre el nivell del mar, i temperatures tropicals de 28 a 34 graus tot l’any. El que hi va veure ultrapassava les intencions de confort que pogués tenir, i s’hi va quedar. La situació d’abandonament de la gent pobra era patent, i fins i tot malalties que poden curar-se fàcilment restaven endèmiques per falta d’atenció mèdica i hospitalària. Mans a la feina, va fundar un centre humil –sustentat per cooperants i simpatitzants– on proporcionen aliment, assistència sanitària, i també coneixements per explotar la terra, fer ruscos d’abelles, un taller de roba... perquè es puguin valer per ells mateixos. En aquella terra no hi ha indústria; només es pot cultivar els recursos naturals.

Llauró va seguir el consell de la policia i tornà a Darnius. No va perdre ni un moment el contacte amb els seus de San José de Cusmapa, per mitjà d’internet i el telèfon, formulant orientacions, recomanacions i idees per tirar endavant, ajudat per una xarxa d’amics. La situació més escandalosa és la falta d’assistència sanitària, centrada a Managua, a mil quilometres de distància, i on només la medicina privada –pagada en metàl·lic, és clar– pot solucionar casos extrems. Per exemple: dues germanes varen néixer cegues. Arribaren a l’adolescència en aquest estat. Portades a Managua, una senzilla operació de cataractes els va tornar la vista... i havien estat setze anys a les fosques!

No obstant, la situació política i la delinqüència al país s’han agreujat els darrers temps. Aquell govern –el “comandante Ortega”– que havia de vetllar pels pobres, s’ha girat de costat i ara és un campi qui pugui, i la sensació de desempara de la població indígena, general. D’aquí l’elevat índex de successos luctuosos que s’esdevenen.

Però divendres passat, abans-d’ahir, dia 10 de gener, Joan Llauró va emprendre de nou el vol a Nicaragua. Ja no resistia estar-se més aquí!