El món ens mira

En una de les cícliques polèmiques sobre la basílica de la Sagrada Família, el cardenal Lluís Martínez Sistach va deixar-ho ben clar: “Si poguéssim posar rodes a la basílica, les principals capitals del món se la rifarien.” La frase mostra molt bé la capacitat de projecció internacional que ens dona tenir a Barcelona una obra única com la Sagrada Família.

La setmana passada aquest projecte de Gaudí va permetre tornar a fer present la realitat de catalana a la Santa Seu. La Filmoteca Vaticana, situada dins del Vaticà i a pocs metres de l’actual residència del papa, va acollir la projecció del curtmetratge Sagrada Família. La Bíblia en pedra, dirigit per Jordi Roigé. A més del cardenal Martínez Sistach, l’acte també va servir per donar veu dins la Santa Seu a l’actual rector de la Sagrada Família, Josep Maria Turull, i a Animaset, productora del curtmetratge i projecte comunicatiu en el qual participen els Missioners Claretians (fundats pel català sant Antoni Maria Claret). Tot això davant d’algunes personalitats de la cúria vaticana, com el cardenal ghanès Peter Turkson. Els periodistes italians que van cobrir l’acte es van interessar molt per l’explicació de Turull i es van sorprendre de la fascinació que genera la Sagrada Família entre els japonesos. El mateix dia, durant l’audiència pública, el papa Francesc va tenir una trobada amb els responsables de la Fundació Catalunya Religió amb motiu del desè aniversari d’aquest projecte comunicatiu en català. El papa va veure que a Catalunya, sobre religió, en parlem en català i que hi ha qui es preocupa de transmetre un missatge positiu sobre el fet religiós.

Obrint més el focus, hi ha altres experiències vinculades a la religió que donen a Catalunya l’oportunitat de parlar al món. Manresa, juntament amb Montserrat, és una de les fites del Camí Ignasià. Els 500 anys del pas de sant Ignasi per Manresa que s’escaurà el 2022 és una de les poques oportunitats perquè el papa jesuïta decideixi fer un viatge a Catalunya. Mentrestant, la Cova de Manresa és un centre internacional d’espiritualitat pel qual cada any passen centenars de persones de tot el món, creients i també no creients, atretes per la seva formació jesuítica de qualitat.

No sabem si el món ens mira, però aquests exemples mostren que el món ens veu i que el fet religiós és un bon agent de projecció de la realitat catalana. Hi podríem sumar Ramon Llull, altres sants fundadors catalans amb obres esteses arreu del món com santa Joaquima Vedruna, sant Josep Manyanet o sant Enric d’Ossó, el patrimoni romànic i gòtic... Un major impuls a aquestes iniciatives a casa nostra i una major col·laboració per difondre la seva tasca, seria una bona aportació per posar Catalunya al món. Més productiva que la crítica sistemàtica, i ja molt tronada, a tot allò que pugui fer olor d’encens.