Alguna cosa queda

‘Collage’ d’un grup de joves que som­ri­uen poc abans d’ofe­gar-se, el 20 de juny del 2019, tot inten­tant arri­bar a les Canàries des de la platja sah­rauí de Dakhla. L’anunci diu: “La Manada de Man­resa a qui la justícia i el govern pro­te­geix.” Cinc amics es retra­ten a les por­tes del Fes­ti­val Wire­less (Lon­dres) el 2015 i un d’ells ho penja a Ins­ta­gram. L’estiu del 2019 la imatge es fa viral amb aquesta expli­cació: “Els de l’Open Arms. Ni el meu profe del gim té tanta mus­cu­la­tura.” A For­ta­leza (Bra­sil) un jove és assas­si­nat per una banda el 30 de desem­bre del 2018, l’escena es regis­tra i més enda­vant algú la recu­pera i la difon amb aquest text: “Així són els MENA que ens venen a pagar les pen­si­ons. No els doneu l’esquena, hem d’estar pre­pa­rats per defen­sar la nos­tra vida.” Debat d’inves­ti­dura, 7 de gener del 2020, un dipu­tat inventa dades per cul­par els estran­gers dels delic­tes de gènere que pre­ci­sa­ment la seva for­mació no reco­neix. Dis­ba­rats que cir­cu­len per les xar­xes i per alguns par­la­ments tras­pas­sant les línies de la decència humana i amb un propòsit ben precís: calum­nia sense escrúpols –els més vul­ne­ra­bles, quina extra­or­dinària valen­tia!–, que alguna cosa real­ment maligna queda: odi, des­con­fiança, enve­ri­na­ment per­so­nal i social. Con­tra les notícies fal­ses i pel dret a una infor­mació veraç, con­tras­tada i com­pro­mesa amb el seu objec­tiu. Perquè les men­ti­des ens van dei­xant inde­fen­sos davant dels mes­sies de torn, l’hor­ror, la guerra; de fet en són la seva pri­mera víctima.