LA CRÒNICA
Obra republicana
La foto correspon a la inauguració de la Caixa d’Estalvis de la Generalitat de Catalunya el dia 29 de gener del 1932, a la plaça de l’Oli, número 1, de Girona. El conjunt és memorable, perquè hi ha les primeres autoritats republicanes gironines: el conseller d’Economia i Treball Serra i Moret, els diputats Garganta, Puig Pujades, Laureà Dalmau i d’altres, amb unes noietes que representaven el nou temps en l’assistència social. Dies abans s’havia disposat que el nom d’Hospici es canviés pel de Casa d’Assistència i Ensenyament, i el de Manicomi de Salt, per Sanatori Martí Julià. Era l’inici de la Generalitat republicana, i de la comissaria delegada per a les comarques gironines, com un resultat de la proclamació de la República el 14 d’abril del 1931. L’acte va iniciar-se amb una salutació del comissari delegat Josep Irla a l’honorable president de Catalunya Francesc Macià.
El primer ingrés a la nova Caixa fou el de les assignacions per a despeses de representació als membres de la comissaria delegada de la Generalitat, amb un import total de 5.450 pessetes, que en lloc de percebre-les, les destinaren a estrenar els ingressos de la nova institució.
Com a testimoni de transparència la comissaria delegada va editar a principis del 1932 un llibre, imprès pels tallers de la Casa d’Assistència i Ensenyament, en què s’exposa detalladament els ingressos i despeses corresponents a l’actuació en el període del 1931, una explicació de les assignacions als projectes i activitats, i les iniciatives portades a terme.
S’impulsa la cultura popular: la primera, una subvenció al GEiEG per import de cent pessetes per un aplec als Àngels... i un concurs de sardanes amb jurat constituït per Pau Casals, Eduard Toldrà i Francesc Civil.
Es repassa l’obra feta i en curs: des dels Banys Àrabs de Girona, la restauració de Sant Pere de Rodes, la construcció d’accessos i ponts a diversos camins per comunicar pobles petits. S’impulsen colònies per a infants, biblioteques, escoles professionals, d’arts i oficis, i de belles arts, serveis sanitaris, dispensaris, casals de gent gran...
I no s’estan de dir que “no s’asseuen com abans en el clos d’aquell monopoli il·legal que els antics polítics en feren el modo habitual d’actuar” en referència a l’època de la “vergonyant dictadura”, que semblava haver quedat enrere per sempre.
Grans esperances d’una comissaria delegada, i en una Caixa d’Estalvis que tenia com a objectiu que les classes treballadores poguessin guardar els seus estalvis amb seguretat per quan fossin vells.
Qui podia pensar llavors que en uns pocs anys una guerra, i una nova dictadura, ho engegarien tot a dida, i que més tard de les caixes d’estalvis domiciliades a Catalunya no en quedaria ni una!