A la tres
Apujar impostos
“Pagarem més per ingressar 573 milions extres quan, del que ja paguem, 16.800 milions ni els flairarem”
El Departament d’Economia que dirigeix el vicepresident Pere Aragonès va explicar-nos fa uns dies que l’última actualització de l’anomenada balança fiscal indica que el dèficit de Catalunya amb l’Estat va ser de 16.803 milions d’euros en l’exercici del 2015, i 16.801 milions l’any següent, els dos últims exercicis comptabilitzats. Són diners dels impostos dels catalans que marxen i ja els hem vist prou.
Si jo em digués Pere Aragonès i fos vicepresident del govern i responsable de fer quadrar els números de la Generalitat, probablement, com fa ell, donades les circumstàncies miraria de trobar diners sota les pedres. El que procuraria evitar és que les pedres anessin a parar al teulat del contribuent català. No soc pas contrari a apujar impostos a les rendes més altres i admeto que veure el senyor Sánchez Llibre emprenyat per aquest motiu em satisfà entre bastant i molt. Però crec que en el debat generat aquests dies, a banda d’haver d’escoltar bertranades indocumentades com les de la Rahola, entre tots hem desviat l’atenció del problema real dels impostos a Catalunya, que és que la major part del que paguem s’evapora. Segons les reformes pactades a finals de l’any passat amb els comuns, quan estiguin totes en marxa es recaptaran 573 milions extres anuals. És a dir, ens rascarem més la butxaca per ingressar 573 milions extres mentre que, del que ja paguem ara, 16.800 milions ni els flairarem.
No cal patir. Segur que a la mesa que va negociar la investidura a Madrid ho van tenir present. No surt als papers, però confio que ho tinguin lligat. Era un acord relativament senzill d’assolir: no calia demanar ni la república, ni la independència, ni un referèndum, ni el pacte fiscal, ni dos ous ferrats. N’hi ha prou que Espanya s’avingui a complir les seves lleis.
Fent un esforç d’empatia es pot assumir l’emergència a la qual ha de fer front el vicepresident Aragonès. Però no cal entendre gaire de números per constatar que, de moment, amb les noves mesures pagarem una mica més de beure que abans i continuarem sent tan cornuts com sempre.
