Les alarmes no van sonar minuts després de la brutal explosió de la setmana passada perquè la població es confinés –fet més que discutible veient-ne el calibre, per molt que es comprovés al cap de poc que no comportava riscos per a la salut–, però sí que han saltat definitivament en els dies posteriors a tots els sectors implicats, començant per les administracions, per afrontar d’un cop la qüestió de la seguretat amb la responsabilitat que és exigible. La concentració a Tarragona del polígon petroquímic més gran del sud d’Europa no és un joc de nens i tots els protocols teòrics van revelar notables llacunes d’aplicació, sobretot de cara a una població que viu vora una bomba de rellotgeria i que ja l’endemà va sortir al carrer a dir prou i a exigir explicacions com mai havia fet.

La sacsejada física ha donat pas a una altra que ha de ser de més abast. En espera encara de conèixer les causes de l’explosió –confiem que s’estigui investigant en profunditat–, tots els indicis apunten a l’empresa Iqoxe, a qui la Generalitat ha obert diversos expedients i que els sindicats, que ja han anunciat una vaga per exigir-les, denuncien que va ignorar les demandes de més prevenció en matèria de seguretat i salut laboral. I ahir mateix, l’alcalde, Pau Ricomà, en una breu conversa amb Pedro Sánchez, va arrencar el compromís de posar fil a l’agulla a una agència de seguretat per a la química.

És clar que tot plegat són pedaços que no anul·laran el risc. A llarg termini cal prendre altres vies i si la tendència òbvia és posar fi als combustibles fòssils i als plàstics, en la mesura que es trobin alternatives i avanci la tecnologia, farien bé de començar a pensar en una progressiva reconversió industrial cap a activitats menys perilloses.