Amb ànima

L’altre dia vaig assistir a la classe de taekwondo de pares i fills que s’organitza un cop l’any. És una experiència molt recomanable, ja que està feta perquè entenguem què suposa aquest esport i com es viu des de dins. Però, sobretot, aquella tarda és la possibilitat que durant una estona el teu fill prengui la responsabilitat d’adoptar el rol d’instructor per ensenyar-nos i compartir els seus coneixements en funció del nivell que ha assolit. Impagable. El meu fill, que ara té set anys, ja en fa dos que el practica. I ara, a part de voler convertir-se en un mestre sensei, sense adornar-se’n aquest esport el va ajudant a perfilar el seu caràcter, el de l’adult que acabarà sent i que aspirem que sigui el d’una bona persona. No oblido que és un nen que s’està formant, creix i absorbeix tot el que hi ha al seu voltant. Cortesia, integritat, autocontrol, perseverança i esperit indomable. Són els principis fonamentals del taekwondo. Els hi he sentit recitar un munt de vegades. I no només perquè els els fan aprendre de memòria, sinó que es procura que la mainada els entenguin, els assumeixin i integrin en la seva manera de fer, perquè formin part de la seva actitud i incideixin en la forma de ser. Però ben mirat n’hi ha un bon grapat més, de principis associats a aquesta art marcial d’origen coreà que forma part de moltes de les activitats extraescolars que fan nens i nenes d’arreu. La coordinació, la concentració, la disciplina, l’autoconfiança, el respecte, la paciència i la força de voluntat i sacrifici són valors i objectius que es marquen i que incideixen en la seva vida i que poden traslladar fora del tatami. També ho hauríem de fer els pares. I n’hi ha un que per mi és bàsic i pot semblar contradictori. I és que, malgrat que estem parlant d’un esport de combat mil·lenari, el missatge que transmet el taekwondo i que arriba a la mainada és el de la no-violència. Afavoreix la competitivitat, cert, però sobretot enalteix la defensa personal, mai l’atac, ni l’agressió. I en aquest món està bé ser capaç de defensar-te no només amb el cos sinó també amb l’ànima.