El memorial de Garolera

A Galeries del record. Memòries d’un filòleg (Editorial 1984, 2019), Narcís Garolera confessa que, quant a la “transició” (darrera Restauració Borbònica), políticament va caure de l’escambell el dia que va trobar-se un falangista que havia estat professor seu de FEN (Formación del Espíritu Nacional) convertit en funcionari de la Diputació de Barcelona –interventor de la... Institució de les Lletres Catalanes!–. L’estupefacció, diu, va paralitzar-lo, pres de la mateixa síndrome que tan bé pateix la jueva Charlotte Rampling, esclava sexual estada d’un jerarca nazi –Dirk Bogarde– a Il portero di notte (Liliana Cavani, 1974). De més, ajuda Garolera a caure de la figuera política veure que Pere Llorens, franquista responsable del no al català (1975) a l’Ajuntament de Barcelona, és guardonat el 2003 amb la Medalla de Sant Jordi. I s’exilia políticament d’Oix quan Pujol nomena director general d’ensenyament secundari el mallorquí Armengual, jerifalte franquista estat.

Les 600 pàgines de les memòries, en efecte, repassen la vida del filòleg: infantesa, escola, seminari, universitat, classes a l’institut i a la universitat, inspector d’ensenyament mitjà, treball de corrector i editor sobretot de Verdaguer, Sagarra i Pla, tot, és clar, des del punt de vista d’un noi de Vic de classe mitjana. Una veritable acta notarial molt ben escrita i detallada del món de l’ensenyament, l’edició i en general de la cultura d’aquest país des dels anys seixanta fins a entrat el nou segle. I amb una singularitat que fa el llibre encara més interessant. En aquesta classe d’obres l’autor sol passar per alt els episodis i els trencacolls més conflictius que podrien indisposar-lo amb persones o entitats. Però Garolera no és així: no passa pas de puntetes per vivències que representen una vergonya per a les persones que les han protagonitzat o que, pel cap baix, exhibeixen falta de professionalitat, d’imparcialitat, de companyonia... Al contrari: en deixa constància amb noms, cognoms, dates i documentació. Explica amb cert orgull la qualitat de l’ensenyament rebut al seminari i, amb la mateixa naturalitat, que el grup verdaguerià de Vic, la nomenklatura encapçalada per Ricard Torrents, ignora l’ingent treball que ha fet sobre el poeta i el boicoteja descaradament.

De Joaquim Molas, president del primer tribunal de càtedres de llengua i literatura catalanes, deixa constància que va premiar-lo amb el número u de les primeres oposicions, i més avall conta que va posar-li tota classe d’entrebancs en les distintes àrees –que eren moltes– que controlava el catedràtic mandarí. També passa per l’adreçador ètic la seva degana a la UPF, Dolors Folch, que li feia mobbing avant la lettre. I la mateixa UPF, que jutja de vocació espanyola i espanyolitzadora. Etcètera. El dens índex onomàstic descobreix que Garolera ha tractat bona part dels actors de la cultura i, és clar, la llengua i literatura de la segona meitat del segle XX fins avui. A la majoria els admira i reconeix, i a una minoria els tipifica.