Tribuna
Generativitat social
Generar és un verb positiu, creatiu i expansiu per natura. Hi ha un nou concepte en ciències socials que s’anomena generativitat social, i que als Estats Units i a Itàlia està molt més implementat que a les nostres contrades. Ho va encunyar el psicòleg Erikson i Dan MacAdam i el seu equip van estudiar el que s’anomena la personalitat generativa.
‘Generativitat’ és una paraula que ens remet a gen, gènesi, genitor, genialitat, generositat. És un mot que conté la creació dins seu. És un vocable que ens remet a una tasca central del desenvolupament en la maduresa que adopta diferents formes: de parentiu, productiva i/o cultural. Així, la generativitat implica respondre a les generacions més joves i desenvolupar i ensenyar diferents bagatges, coneixements i destreses a les generacions següents i potenciar així el sediment cultural. En grec, gennaó ens remet a donar llum, a néixer, engendrar, ser, originar-se, esdevenir. És un acte de traspàs, d’herència, de donar allò que ens ha estat donat als altres.
La generativitat social és en el fons la capacitat dels humans de crear històries, estructures o relats que tinguin sentit i perpetuïn iniciatives bones, benèfiques i de transformació social.
Mauro Magatti, un dels seus defensors i divulgadors, en recorda els inicis: neix contra una visió ultraliberal del capitalisme que acaba amb societats hiperindividualistes, egoistes i tancades en si mateixes. En un seminari a Milà on vam estar discutint sobre aquesta noció, es va constatar que estem davant d’un “esclavatge voluntari”, tal com va vaticinar Etienne La Boetie. Ens hem rendit a la tecnologia, que ens mana i ens és igual, “total, estem controlats per tots costats, ja no ve d’aquí”. Doncs sí, ve d’aquí, i els defensors de la generativitat social volen aturar aquesta capitulació davant del Déu tecnològic que ens determina i mana. És per això que busquen, per tot el món, exemples d’actors resilients, empreses, entitats, organitzacions i persones que intenten generar positivament idees i projectes tenint en compte més el bé de les persones que el de les màquines. Vaig explicar als amics milanesos que a la Garrotxa tenim un projecte singular que es diu La Fageda, i que respon a aquests mecanismes de generativitat social. La Fageda no fa iogurts, sinó que transforma persones. Cada vegada ens costarà més entendre la raó de ser dels projectes, perquè el criteri de la productivitat i l’eficiència ens estan erosionant de manera dramàtica. Allò que importa costa i és lent. La mateixa educació s’accelera, i tothom ja voldria néixer ensenyat i no haver de passar per primer, segon i tercer.
Estem davant d’una nova manera de pensar i d’actuar personalment i col·lectivament que explica la possibilitat d’un tipus d’acció orientada socialment, creativa, connectiva, productiva i responsable, capaç d’impactar positivament en les formes de produir, innovar, viure, tenir cura... per organitzar-se, invertir, donant-vos una nova vida. La generativitat primer posa al món alguna idea, en una fase creativa, després en té cura, en una fase més organitzativa, i finalment deixa anar, en una fase transitiva.
Preguntem-nos en quina mesura som generatius socialment: potser tenim idees, les duem a terme de manera més o menys satisfactòria, però no les sabem traspassar. Quants negocis familiars han fracassat perquè la baula no s’ha mantingut, perquè hem sigut ineptes en collir la torxa. És un deure social i pedagògicament urgent preparar-nos per saber rebre, agrair. La generativitat no és passiva, però sí agraïda. No sempre som els primers de crear, organitzar, gestionar. A vegades –des de l’inici– som creats, ens organitzen la vida, ens cuiden. Que important que és dilucidar en quina fase ens trobem, i de qui ens hem de refiar. La generativitat social és una alarma que ens recorda que no estem sols, que podem crear i deixar empremta, però que sempre estem interconnectats i depenem dels altres. Dels seus valors ètics, de la seva humanitat. Els nostres darrers dies poden estar a les mans d’un informer honest, o tot al contrari. La generativitat social malda per deixar el món més ple d’honestedat i bon fer. Els pilars que la sostenen són l’agraïment, la capacitació, la creativitat, l’obertura. Sembla un concepte teòric, però és un sinònim del bon viure. No és poca cosa, no.