Concret: Països Catalans

L’ombra d’Eliseu és allargada. Exactament, la d’Eliseu Climent i Corberà. L’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, que promogué, pertany a la constel·lació de fundacions i iniciatives que tenen com a objectiu l’obertura, manteniment i reforçament de vincles de tota mena entre el conjunt de territoris dels Països Catalans: revistes, llibreries, jornades, llibres, estudis, etc. Significativament, la seva històrica llibreria 3 i 4 (tres països, quatre barres) en canviar de propietaris va convertir-se en un claríssim Fan 7, en la mateixa línia nacional. L’Institut s’havia distingit fins ara pels seus estudis i publicacions, sobre l’empresa, l’economia, les infraestructures, etc., del conjunt de territoris que van començar a anomenar Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram), una manera de referir-se als Països Catalans sense haver de recórrer a aquesta denominació. Doncs bé, l’Institut, ara presidit per Antoni Serra Ramoneda, acaba de publicar el primer número d’una revista, previsiblement d’aparició anual, de 280 pàgines molt ben aprofitades, amb el títol emblemàtic de Concret, en un gest de memòria històrica que recorda la publicació homònima que, els anys seixantes, van promoure un grup d’universitaris valencians.

El ‘Concret’ d’ara va més enllà de l’àmbit tradicional en què s’havia mogut sempre l’entitat editora, el món econòmic, i apareix amb el subtítol “Economia i Pensament”, que permet la cohabitació, en una mateixa publicació, dels aspectes més materials amb els més humanístics, en una simbiosi estimulant de realitat i somni, constatació i projecte, anàlisi i proposta, o, si es vol, per dir-ho d’una forma clàssica, ciències i lletres. Així, hi ha set treballs rigorosos pertanyents a l’apartat d’Economia (benestar, demografia, infraestructures, turisme, indústria 4.0 i activitat econòmica), a càrrec de deu autors (O. Amat, E. Seguí, J. Bayona, A. Domingo, A. Boar, J.V. Boira, G. Bracons, J.B. Casas, N. Kalemba, C. Luis i L. Parrondo) amb una suggeridora conversa entre l’economista Guillem López Casasnovas i l’empresari Joan Font, conduïda per la periodista Violeta Tena. En l’àmbit de Pensament, vuit textos de gran interès (la interacció camp-ciutat, història compartida, llocs de memòria, dones i literatura, Germanies, cultura catalana i Europa, la influència fusteriana sobre els partits polítics i una estimulant proposta d’articulació cultural entre els nostres territoris), treballs signats per deu autors (J. Acebillo, A. Botran, E. Duran, A. Furió, M. Lacueva, G. Muñoz, D. Pons, J.M. Tresserras i A. Rico). És significatiu de constatar com les coses han canviat des de mitjans dels anys setantes fins ara. Llavors no hi havia dubtes a l’hora d’emprar el corònim Països Catalans, tant per definir una realitat cultural en un àmbit geogràfic determinat, com també amb una intencionalitat política i cultural clara. Els títols dels diferents articles de fons de Concret, però, reflecteixen la dispersió terminològica d’ara: Euroregió de l’Arc Mediterrani, països de parla catalana, terres de llengua catalana, a més, és clar, del fusterià Països Catalans.

Els quinze treballs de la nova publicació tenen aquest àmbit com a unitat d’anàlisi, espai de reflexió i àmbit de proposta i cadascun d’ells aporta un gavadal de dades, consideracions i iniciatives de la màxima utilitat per a conèixer la realitat passada i present de Salses a Guardamar i, doncs, emprar aquestes eines per transformar-la en la línia de consolidar i enfortir les vinculacions, terrenys i camps comuns i per compartir. En aquest sentit, el text conjunt de Muñoz, Pons i Tresserras ens forneix de propostes tan concretes com el nom de la revista per avançar en l’articulació cultural dels Països Catalans, començant per la promoció d’acords de col·laboració entre governs. L’acord cultural, per cert, ja existeix (Declaració de Palma) i va ser signat per les dues Generalitats i el Govern Balear el 20 de febrer de 2017. Foragitat el PP de les institucions d’autogovern valencià i balear, se suposa que ara es donen les condicions òptimes per anar progressant en aquesta articulació, tant pels partits que governen com pel perfil personal dels presidents Torra, Puig i Armengol. Altres propostes, útils per a l’existència d’un mercat cultural compartit, són l’ingrés del País Valencià a l’Institut Ramon Llull, la reciprocitat en la recepció dels canals públics, l’enfortiment del circuit intel·lectual, la difusió de continguts, l’estimulació d’una memòria històrica compartida, la coordinació i integració de biblioteques, arxius i museus o la col·laboració entre la xarxa de ciutats. En fi, si se’m permet la ironia: Visca, doncs, l’Euram independent i lliure!