Creure’s les previsions

Els aficionats a la meteorologia, que en aquest país n’hi ha uns quants, solen passar un parell o tres de cops al dia pels webs o els fòrums on es poden consultar els diferents models de predicció. Alguns d’aquests models fan prediccions a molt llarg termini, de fins a quinze dies, que, en la majoria dels casos, no s’acaben complint. De tant en tant, en aquestes simulacions apareixen prediccions extraordinàries, com ara una gran nevada amb un metre de neu a Barcelona, per exemple. Els aficionats qualifiquen aquestes prediccions a llarg termini com a meteoficció.

Amb la borrasca Glòria, que alguns models van intuir més de deu dies abans que arribés, la qualificació de meteoficció va estar a l’ordre del dia. Per l’abast del temporal, per l’època de l’any en què es pronosticava i per les ingents quantitats de precipitació, de neu i de pluja, que s’anunciaven. La meteoficció va deixar pas a l’estupefacció i a la incredulitat, a mesura que s’acostaven les dates i el pronòstic dels diferents models va anar coincidint i es reforçava la previsió. I aquesta feia por: de 400 a 500 mm a diverses comarques gironines, de 300 a 400 mm al voltant d’aquestes i entre 100 i 200 a diversos llocs de la costa i el prelitoral, a més d’un temporal marítim de primera categoria. Els meteoròlegs professionals van fer bé la feina i, contràriament al que havia passat en altres ocasions –amb la gran nevada del 8 de març del 2010, per exemple–, no van dubtar a alertar de la gravetat de la borrasca que ens afectaria i de les greus conseqüències que hi hauria.

Malauradament, no tothom es va creure els models, ni les greus previsions. Si no és així, costa molt d’entendre que no es fes lloc a Sau i a Susqueda a tota l’aigua que hi baixaria durant els quatre dies de l’episodi. Entenc, i així ho expliquen els experts, que la decisió de desembassar i de quan fer-ho, era molt complicada, i encara més quan això suposava deixar Susqueda, que el dia 19 estava al 70% de la seva capacitat, en uns nivells molt baixos. Però, ara que ha passat el temporal, potser caldria reconèixer directament que no es va voler jugar amb l’aigua destinada a l’àrea metropolitana de Barcelona. Això no seria cap problema si no fos que els que han acabat pagant els plats trencats han estat els de sempre. Els que teníem un riu i ara tenim, gairebé tot l’any, un rierol.