De set en set
Vuit milions indigestos
Aquest diari avançava ahir un informe de l’Idescat segons el qual d’aquí a deu anys Catalunya arribarà als 8 milions d’habitants. Encara que tenir més membres és una qüestió que generalment alegra qualsevol comunitat, en aquest cas l’assoliment d’aquesta xifra és una fita negativa per a Catalunya.
En primer lloc, perquè es produirà per l’arribada de nova immigració, un fet que es podria considerar positiu si el desenvolupament econòmic de la nostra societat fos sobtat i no es pogués assumir amb el creixement demogràfic autòcton. Però no és el cas: la reconversió dels sistemes de producció no progressa; seguim sense resoldre les llacunes de desocupació –sobretot la juvenil i la sènior–; les urgències de la immigració la converteixen en presa fàcil i mà d’obra barata gràcies a una legislació laboral que facilita la precarització, i, en conseqüència, es genera una alta demanda de prestacions i serveis socials, ara ja força a prop del col·lapse.
En segon lloc, perquè la llengua i la cultura del país acollidor s’adopten quan són predominants i necessàries. I, com que a Catalunya estan permanentment en discussió per la pressió política i social de l’unionisme espanyolista, qualsevol pretext pragmàtic de les persones procedents d’altres cultures permetrà bandejar-les i empènyer-les cap a la minorització.
I, en tercer lloc, perquè l’increment de població es produirà en les àrees més habitades i no corregirà ni el despoblament dels petits municipis ni facilitarà que el país es projecti cap al futur a través d’un repartiment equilibrat de la demografia i de l’activitat econòmica per tot el territori.