Un gran caràcter cívic

Durant dos caps de setmana he dedicat unes hores a recollir plàstics i les andròmines més diverses a la gola del Ter i a la llera del riu al seu pas per Girona. Són unes accions tan modestes com dignes que han realitzat milers de persones arreu del país. La nostra consciència cívica és irreductible i va a més. Just en contraposició amb les pantomimes de polítics i famosos conscienciats que han estat protagonistes de la fallida cimera del clima, amb l’agreujant no gens menor que per parlar de l’escalfament global la majoria van anar-hi amb avions i jets privats! La realitat és molt més crua i només cal anar a qualsevol de les nostres platges i cales, o resseguir les motes dels rius i rieres per veure la quantitat immensa de merda que els aiguats hi han acumulat, i l’equació és de parvulari: si hi ha tantes deixalles amuntegades és perquè nosaltres les hi hem abocat. La deixadesa del gènere humà des de l’esclat del consumisme desaforat és un harakiri amb totes les de la llei. A la desembocadura del Ter hi havia tota mena de residus barrejats amb muntanyes de troncs, canyes i brossa. El dia que hi vam anar ja n’havien tret els trastos més grossos, però encara s’omplien saques i saques d’escombraries en què predominen els plàstics i el porexpan o poliestirè triturat, fabricat amb recursos no renovables i que contribueix a intoxicar de química el medi ambient. Al parc de les Ribes del Ter a Girona, el porexpan també s’hi troba en quantitats industrials. Ampolles de plàstic i de vidre, esprais o llaunes, també, però aquesta mena de plàstic que s’engruna com la sorra hi és omnipresent. La idea d’entitats convocants com ara Tot Més Net, Platges Netes, la Brigada del Salabret o els Naturalistes de Girona és recollir els residus per procurar evitar que vagin o tornin al mar, que prou càrrega emmetzinadora ha de suportar. Vist l’impacte provocat per la tempesta, les accions dels voluntaris s’han fet des de la muntanya fins a mar en rius, platges, cales... Sobretot a la llera del Ter, però també del Fluvià i la Muga, i, és clar, en molts altres indrets de Catalunya. Però és l’administració qui ha de completar la feina per reflexionar sobre els models de gestió d’aigua i de residus. N’aprendrem, d’aquest desastre? Per a més informació de com cal gestionar els rius, és recomanable l’article ‘Glòria’ al Ter, de Ponç Feliu, publicat a El Punt Avui el 28 de gener.