Disfressar els números

Els números són els que són, però qui es dedica a la gestió en sap força, de disfressar-los. Hi ha moltes maneres d’interpretar uns balanços (econòmics, d’assistència de públic, de presència mediàtica...) i, sobretot, de presentar-los a aquells a qui volem passar els comptes. El sector de la cultura n’ha hagut d’aprendre molt, en els últims anys, de vestir els números; de dir-nos que, malgrat tot, anem sobrevivint. El missatge que s’envia al públic no pot ser sempre dolent i, per tant, si en deu anys ens ha baixat per sota de tots els límits el nombre d’espectadors de teatre o de lectors de llibres o de compradors de música, mirem de suavitzar-ho: la comparació no la farem respecte a allò que teníem fa deu anys, sinó amb el balanç de només fa un any, i així la clatellada serà més suau. El sector de la cultura reconeix que han hagut de tapar la crua realitat i vestir els números amb roba de seda llampant per protegir el públic. La realitat, però, és que en deu anys el teatre ha perdut mig milió d’espectadors. I així es podria anar desgranant la baixada en els altres àmbits (música, art, sector editorial, audiovisual). A l’altre cap de corda, és l’administració qui en sap de valent, de disfressar els comptes. El projecte de pressupostos que el govern de Junts per Catalunya i ERC ha entrat al Parlament xifra el pressupost de cultura en l’1,1% dels comptes totals. Però el sector cultural, des de fa uns mesos agrupat en la plataforma Actua Cultura 2% (perquè aquest és el percentatge per a partides culturals que volen aconseguir), denuncia que la metodologia de càlcul que ha fet servir el govern és diferent de la d’anys anteriors i que, en realitat, el pressupost per a cultura només és del 0,623%. I nosaltres –el públic, el ciutadà–, que ens agrada que ens diguin que ens estimen encara que sigui mentida, sabem que encara que els vesteixin amb seda i garlandes, aquests números són insuficients. El sector cultural, tot, va des de fa massa temps amb la camisa estripada.