Dos aniversaris celebrats “Alrevés”

Els aniversaris sempre són motiu d’alegria i més encara si ens movem en els territoris migrats de la cultura, aquest indret cada vegada més abocat a la intempèrie i mancat de suport i de protecció. Per això, celebrar, tal com diu la ja omnipresent Rosalia, dos “cumpleanys” en una mateixa casa aporta el doble d’emoció. Situem-nos. Setembre de 2009, el malauradament desaparegut Josep Forment i Gregori Dolç arrenquen una nova editorial que es vantava de “parlar amb els seus autors”, una afirmació potser exagerada però que situava força bé una nova manera de fer les coses. El nom escollit també resultava tota una declaració d’intencions, Alrevés.

Han passat 10 anys i han canviat algunes coses. Llibres i autors que es publicaven en un interessant calaix de sastre s’han anat ordenant en col·leccions com Llibres singulars, Narrativa española, Assaig, i dos dels seus eixos, Novela negra i Crims.cat, la col·lecció dirigida per l’estudiós del gènere Àlex Martín Escribà i que arriba als 50 títols amb una obra seva, Escrits policíacs. De la Cua de Palla a Crims.cat.

Deu anys d’una editorial i 50 títols d’una col·lecció dedicada a la novel·la negra en català en uns temps poc favorables a la “lírica” no és cap broma i per això val la pena tenir-ho en compte. De fet, a la nòmina d’Alrevés hi trobem noms com Víctor del Árbol, Jordi Ledesma, Alexis Ravelo, David Llorente, Fernando Marías o Juan Bas, i a la llista de Crims.cat, que va encetar la navegació l’any 2012 amb Història de mort, d’Andreu Martín, hi ha autors com Agustí Vehí, Jaume Benavente, Llort, Francesc Puigpelat, Susana Hernández o Manuel de Pedrolo, però també d’internacionals com Flavio Soriga, Dominique Manotti, Mário Zambujal, o Sandrine Collette, una nòmina que permet establir amb facilitats l’amplada de mires de la col·lecció i també una fantàstica capacitat par aplegar diferents sensibilitats i diverses aproximacions al gènere que, d’altra banda, es concreta també en una voluntat d’estudi que permeti analitzar els orígens i els diversos camins recorreguts al llarg del temps des d’un punt de vista teòric. I suposo que, més enllà de celebrar-ho, que també, el millor que es pot fer per aconseguir que els projectes culturals continuïn celebrant aniversaris és donar-hi suport i, tractant-se d’una empresa editorial, res millor que remenar el seu catàleg, remenar, triar i finalment comprar, llegir i recomanar aquells llibres que més s’adaptin als nostres gustos i necessitats.

I una novetat, potser la cirereta del pastís, el camí que s’enceta després dels 10 anys, no el faran sols ja que acaben d’incorporar al catàleg el segell infantil BiraBiro que permetrà encara més diversificació d’objectius i d’interessos.