Un estat en forma de clavaguera

El record s’havia difuminat pel pas dels mesos, però ara s’aviva amb tota la cruesa. Durant el judici del Suprem, vam poder sentir aquells testimonis policials i polítics que descrivien un país fantasiós, de novel·la gràfica, presidit per una violència asfixiant construïda a partir de mirades d’odi i sabó de rentar els plats. Aquests dies, i arran de la vista contra Trapero, l’esquema es repeteix, amb tota una democràcia occidental posant un dels seus pilars fonamentals, el sistema d’ordre públic, al servei de la causa, fabulant sobre conxorxes i reunions que no van ser, sense que passi res. L’espanyol és un estat que fa temps que ja no li calen clavegueres, ja que pot exhibir els seus budells en públic de manera impúdica. També en seu judicial.