Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

Mirar a curt i a mitjà termini

“Guanyarà qui sàpiga quan lluitar i qui sàpiga quan no lluitar”, diu el pensador xinès Sun Tzu al seu llibre L’art de la guerra, escrit fa 2.500 anys i que és un compendi de tretze capítols d’estratègia i tàctica militar. Però aquest llibre depassa els pensaments militars i són moltes les escoles de negocis que, extret el vessant militar, l’utilitzen per ensenyar estratègia i tàctica, molt necessàries per a la gestió. De fet, també seria un llibre que haurien de llegir tots els líders polítics i sovint veuríem com les seves estratègies i les seves tàctiques tenen greus falles. “El general agrupa les virtuts de la saviesa, la sinceritat, la humanitat, el coratge i el ser estricte”, diu també Sun Tzu. I no em poden dir que en l’espectacle d’aquesta setmana en la política catalana no hem trobat a faltar moltes d’aquestes virtuts. “S’ha de reflexionar i deliberar abans d’emprendre qualsevol acció”, hi afegeix el savi xinès. Fa massa temps que en la nostra política hi manca reflexió, o almenys aquesta és una sensació que es desprèn dels fets i no queda gens clar si se sap quan s’ha de lluitar i quan no.

És cert que partim d’una derrota amb fortes conseqüències repressives i encara no ens hem refet del tot. Però els intel·ligents són els que aprenen de les derrotes, fins i tot dels desastres, per, quan sigui el moment, tornar a presentar batalla. I també es necessita una gran capacitat de resiliència per refer-se i agafar múscul. L’èxit sempre arriba quan has vençut el darrer fracàs, i no entendre això és enganyar-nos. Entès això, potser és l’hora d’enfocar aquest nou període amb noves estratègies i noves tàctiques, i saber, com faria qualsevol empresari, els nostres punts forts i els dèbils. I encara indicaria una cosa que em sembla essencial, fins i tot imprescindible, i és discernir i separar objectius a curt termini i a mitjà termini. Una mica és el que ha fet el president Quim Torra en anunciar la convocatòria de les eleccions anticipades una vegada s’hagi aprovat el pressupost. S’ha dit, per alguns, que això perjudicarà i fins i tot hipotecarà el nou govern, però anar amb el pressupost del 2017, per més pedaços que s’hi hagin fet, és una hipoteca molt més perjudicial. De la mateixa manera que ha estat un gran encert aprovar el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona, i també s’hauria de fer un esforç de negociació per aprovar l’espanyol, ja que d’aquests, si els sabem negociar bé, també en sortirem beneficiats. Aquest curt termini, en cap cas ha de perjudicar els objectius a mitjà o llarg termini, són fàcilment destriables. Tenim arguments poderosíssims i objectius per fer una bona negociació amb els comptes d’Espanya i no podem malmetre aquesta oportunitat, o almenys intentar-ho.

La trencadissa que ha surat ara, no és d’ara, i ve de lluny. Fer la unitat barrejant objectius de curt termini amb els de llarg termini sempre és molt complicat, especialment si falla alguna de les virtuts dels generals que demana Sun Tzu.

I al mig de tot aquest desgavell polític nostre hem tingut la visita destructiva de la devastadora Glòria, i ara el coronavirus, dos fets, i sense cap mena de dubte, que tindran efectes negatius en l’economia. Imaginem-nos el cost que tindrà que, de cop i volta, tot el potencial econòmic que suposen les nostres platges i les infraestructures hagi quedat destruït. En un país en què rebem milions de turistes a tot el nostre litoral les pèrdues són importants i no només en la reconstrucció de tot el que s’ha destruït, també en la possibilitat d’oferir el servei en la pròxima Setmana Santa i a l’estiu. Aquí ens caldrà una concentració d’esforços i voluntats molt important per refer-ho tot, i cal felicitar-nos per les iniciatives populars (com es va fer amb el chapapote a Galícia) de voluntariat per netejar les platges i fer que tornin a tenir un aspecte normal. I una vegada tot refet, caldrà, ara sí, actuar perquè hem vist que el canvi climàtic és aquí i aquests fenòmens poden ser més habituals.

Per altra banda, ningú sap com afectarà el coronavirus les economies xinesa i mundial, però el cost serà important, i ja ho podem veure per la caiguda de les borses asiàtiques. En tot cas, no hi ha espai per a l’optimisme. Si en tenim, de feina, a curt!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.