El Picasso gosolà

L’estiu del 1906, un jove de 24 anys que en feia dos que lluitava per ser el millor artista a París va arribar a Gósol, en burro, amb la seva companya. Es deia Picasso (ella, Fernande Olivier) i, tot i que ja duia una motxilla plena de vivències en terres catalanes (havia viscut a Barcelona del 1895 al 1904 i s’havia diluït en el paisatge d’Horta de Sant Joan uns mesos del 1898 i el 1899), la seva estada en aquell poblet del Berguedà va ser clau per fer arribar el seu art on ningú havia arribat. Tant és així que sense Gósol no es pot explicar una de les obres més icòniques del segle XX: Les senyoretes del carrer d’Avinyó. El museu Reina Sofía ha anunciat que està preparant una exposició del Picasso gosolà que obrirà la primavera del 2022. No ens n’amagarem, de l’enveja que ens fa que aquest projecte hagi estat propulsat des de Madrid, tot i que tenim present que el museu barceloní de l’artista ja en va fer un el 1992. S’hi veuran una vuitantena de pintures mestres de museus d’arreu, inclòs el Moma i un Metropolitan que deixarà un dels seus tresors, el Retrat de Gertrude Stein, en el qual Picasso va fer el primer tempteig de la seva revolució: el cubisme. Potser fins i tot veurem l’obra requisada al banquer Jaime Botín quan l’anava a vendre a l’estranger d’amagatotis (la llei li ho prohibia). No és un Picasso creat a Gósol però sí poc després a París sota el seu influx. S’haurà d’anar a Madrid a visitar aquesta exposició tan ambiciosa.