Humor i gràfic

Un del encerts de la recentment formada Comissió del Còmic de la Generalitat per constituir un relat del còmic català ha estat la incorporació de l’humor gràfic, que de fet va ser a casa nostra el precedent dels tebeos, en el discurs. En l’humor gràfic s’ha donat sovint més importància al contingut, potser perquè ha estat molt lligat a la crítica política i d’actualitat, però la part gràfica també en té molta. Sovint s’ha jutjat el dibuix esquemàtic dels humoristes gràfics com a “simple”, com a sinònim de poc treballat. Això no és cert, perquè per la pressa amb què treballen, sobretot els d’acudit diari, han hagut d’inventar molts recursos per fer ràpid el que és molt complex. O sigui, que a més d’humor i intel·ligència, els cal sentit artístic.