ERC, NC i l’instint

Els tres partits significatius del paisatge parlamentari català simplificat són Cs, ERC i el diguem-ne New Convergence (NC), que, a més de la modernitat, amb un nom en anglès el postpujolisme s’hauria alliberat de noms pagesos –PDCat, JxCat, etc.–. Posem-los tots tres a l’escenari d’un teatre i donem-los els principals papers de Mar i cel de Guimerà. D’aquesta tragèdia el poble només en sap el musical homònim perpetrat a còpia de desguitarrar l’obra de Don Àngel. Els main caràcters, recordem, són la parelleta Blanca i Saïd, i, per fer-nos-ho venir bé, el renegat Joanot. Enamorats la novícia i el moro malgrat els entrebancs, què fan a l’acabament de la peça? Doncs el que en part justifica el nom de tragèdia per a l’obra; fem-ho curt: se suïciden perquè ja s’estimaran sense noses a l’altre barri... ERC i NC “suïciden” (ells no!) la principal justificació, avui, de la seva existència com a confraries polítiques. Només que en lloc de fer-ho per amor ho fan per l’antipatia que es practiquen. Compten, sí, amb el renegat que hi ajuda, però no hi ha cap Arrimadas que ho justifiqui: el temps (poc) ha demostrat que els xisclets histriònics de la niña bonita del nacionalisme espanyol són de pànic en veure’s engolida per les arenes movedisses socials. Tornant-hi, el “suïcidi” a què ERC i NC han condemnat la seva raó de existir, deu ser perquè volen garantir-nos un alliberament d’ultratomba, ha! Quan es van presentar separats a les darreres eleccions ja en van oferir un tast: van assolir que, així, Doña Agnès pogués esganyar-se les barres vociferant que les havia guanyat.

Per això, més que a Guimerà potser que recorrem a una faula africana, la de l’escorpí i la granota, que ens acara al yin i al yang, a instint oposat a civilització. ERC i NC són genèticament irreductibles, o poden dominar la maquinalitat i ser lliures? Sembla que l’instint, com en l’escorpí, els guanya. A la faula l’essència era travessar el riu, i al país d’ERC i NC avui és travessar el camp de mines sembrades durant la darrera Restauració Borbònica. Resulta que ERC i NC ho han fet pitjor que els animalons del conte: en lloc d’agullonar-se entre ells, han enverinat la més gran il·lusió col·lectiva malgrat haver estat delegats per gestionar-la. Granota i escorpí haurien pogut travessar el riu i ERC i NC haurien pogut esforçar-se per travessar el manglar polític; junts, fraternals, sincers i generosos ho haurien pogut fer millor o pitjor –tot és millorable–. Però el vell instint fratricida –en aquest cas, transmutat en miserable tacticisme egoista– ha pogut més.