Empatxats de llibres

Mentre el llibre de l’expresident Carles Puigdemont està a punt d’entrar a màquines i la curiositat general entra en expectativa, Marta Pascal, senadora de JxCat i excoordinadora general del PDeCAT, ocupa l’atenció dels mitjans de comunicació perquè, amb Perdre la por, s’acaba d’afegir a la llarga llista d’autors que analitzen les circumstàncies polítiques de Catalunya dels darrers temps.

Uns –els que han escrit periodistes, generalment– aporten visions àmplies que refan i relliguen un relat històric que el vertigen d’aquest període no ha permès copsar amb prou claredat ni, per descomptat, pair-lo de la manera apropiada. D’altres –els que han escrit alguns advocats dels presos polítics– ajuden a comprendre la magnitud i la complexitat de la batalla contra el teixit repressor de l’Estat. I, finalment, els que han estat escrits per alguns dels polítics protagonistes d’aquest capítol de la història de Catalunya, ens proporcionen la visió de la primera fila. No es pot dir que siguin relats espontanis, perquè el temps transcorregut ja ha deixat en cadascú un inevitable pòsit de reflexió, de mirada retrospectiva ja contaminada pel curs dels esdeveniments. Com diuen els historiadors, la memòria individual és la principal distorsionadora dels fets. Per això, els lectors han de ser capaços d’activar els filtres adients per identificar correctament les peces indispensables d’aquest trencaclosques per damunt de l’adscripció política o professional dels respectius autors. Si no es fa així, l’empatx està assegurat. Una altra cosa és que algú pretengui que aquesta extensa bibliografia contribueixi a orientar-nos en l’espès moment polític actual. Per a això seria més útil llegir altres coses, com El príncep de Nicolau Maquiavel.