Martí Rouret

Cal felicitar el diputat Rafel Bruguera! Ha sabut aprofitar el temps que li deixa lliure la seva feina com a diputat del Parlament de Catalunya i els avantatges que comporta el càrrec per fer un estudi acurat sobre una figura que antany fou important en aquest país i avui resta pràcticament oblidada. Es tracta de Martí Rouret i Callol, un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya quan trescava per les Terres de l’Ebre, a les quals, segons he sentit a dir, va contribuir d’una manera important a enfortir-hi la catalanitat, tot fent de mestre i desenvolupant una labor cultural intensa. Entre altres coses va fer una revista, La Riuada, la qual ja fa temps que es torna a publicar, i va deixar-hi escrits de tota mena; fins i tot poemes... Tot plegat, a la distància, és d’un especial interès.

Un cop a Barcelona, com a diputat per aquelles terres, Rouret va anar guanyant la confiança de Lluís Companys, de qui va acabar esdevenint, com ho declara Bruguera, una autèntica “mà dreta”, i de vegades, podríem afegir-hi, també “esquerra”. Havent estudiat una mica l’exili català de 1939 i, sobre tot, la immensa ajuda que va rebre de la diplomàcia mexicana, m’he trobat que, a més del treball que va fer a Catalunya, cal recordar especialment l’ajuda a molts homes destacats perquè aconseguissin passar a França i, encara després, per protegir-los i fins i tot ajudar-los a anar més lluny.

El llibre de Bruguera, qui es va interessar en la vida de Rouret, entre altres coses, perquè va néixer, com ell, a l’Escala, resulta d’haver burjat a molts diversos indrets, comptant, és clar, amb els records que sobreviuen en el mateix poble i el que va publicar fa prop de vint anys un altre escalenc de nom Salomó Marquès i Sureda en un llibre molt més senzill però recolzat per uns pocs papers que Rouret va deixar en morir i els molts records del seu cunyat, a qui va arribar a entrevistar a la ciutat mexicana de Guadalajara. Aquell llibre va ser publicat en català l’any 2001 per l’Ajuntament de l’Escala, quan n’era l’alcalde Josep M. Guinart, i en espanyol per El Colegio de Jalisco quan el subscrit n’era el director. També cal recordar que, quan es va presentar l’esmentat llibre en el seu poble, hi va haver la important presència de Josep-Lluís Carod-Rovira, qui va fer un discurs extraordinari que, és clar, va desagradar força a uns quants pobladors d’aquells que fan caure la cara de vergonya. També va ser-hi i va dir-hi la seva, amb aquella elegància que el caracteritzava, un gran coneixedor de la cultura catalana a l’exili: Albert Manent.

A més a més, aquell dia es va inaugurar un discret però elegant monument a la placeta on va néixer Rouret i molt a prop de la paret de la casa, de molt mal gust per cert, que hi van fer als anys seixanta després d’enderrocar la tradicional d’aquella família. No van poder adossar-lo perquè el propietari no ho va permetre... L’esplèndid llibre que acaba de publicar Bruguera, editat per la Fundació Irla, ajudarà a revifar la memòria d’aquest personatge, no tant a l’Escala mateix, sinó a Catalunya en general. Això és molt sa i enfortidor. Potser no s’han fer prou esforços per mantenir viu el record de tants exiliats plens de mèrits, com ara Rouret, que van contribuir a conservar en temps tan durs, i amb molts sacrificis, la flama de la catalanitat.